diumenge, 17 de juliol del 2011

Reunio d´amics IV.


El Palmar. Canyes i fang.

El cel aclarit presagiava un bon dia de sol i segur, que de calor.

Enjorn, el despertador fa temps que no sona, prepare les meues coses per a passar el dia a València.

És la reunió dels Apropa´t, fixada per a les 10,30 h., enfront de l'Ajuntament, la reunió mensual, que amb esta, serà la quarta edició.

Com isc amb temps, arribe a València una hora i mitja abans de la fixada. València esta aclarida de trafic de vehicles i de persones. Fresquets els carrers, i frescos els productes que es descarreguen en els comerços del centre.

Passeig fins al Mercat Central, admire la bellesa de La Llotja de la Seda de València o Llotja dels Mercaders, és una obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat,  declarada Patrimoni de la Humanitat.  La gent es mou ràpida, uns van al mercat, altres es nota que tornen d'un altre mercat, el nocturn.


Les  terrasses comencen a tindre algun matiner, i alguna parella centreeuropea,  jóvens sobretot, italians, francesos, algun oriental, etc. Dóna gust a estes hores assentar-se en les terrasses, prendre un xocolate o café, enfront del monument de la Catedral i el Miquelet. Tan netes eixes parets seculars que són admirades per un grup de  turistes, i que perplexos observen dos hòmens demanant en la porta del temple. Un d'ells no pareix pobre, mes bé pareix que esta allí per la cara.


Dedique un temps a la Porta  dels apòstols, mes coneguda perquè al peu  es reunix tots els dijous a les 12 del matí, el Tribunal de les Aigües, relíquia secular de l'administració de justícia corresponent al dret d'aigües en l'horta de València. Probablement ja es reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.


La pedra amb el seu mal, va perdent de finitud en les figures, va fotografiar detalls.

A l'hora acordada apareixen Pepe i Tomàs. Pepe amb nova esbossa, el seu règim ja provoca evident efecte. Tomàs, estiuenc, amb el seu mitj somriure, sorneguer, comenta diversos temes pendents.

Després d'una crida a Víctor, quedem en Els Tonells.

Els entrepans de calamars i les cerveses, en un carrer-terrassa de vianants, i una brisa fresca, produïxen una sensació de vitalitat i piles noves fins a l'hora de menjar.


Remenats uns quants llocs que visitar, es proposa la visita a El Palmar, fer un viatge amb barca i menjar en un dels múltiples restaurant que allí existixen.

La barca la porta un hereu del “Tio pastilla”. Destre en el maneig de la vara,  ens mostra les particularitats del llac. Tenim sort, hi ha una regata amb vela llatina. De veres, és bonic veure les posicions que aconseguixen les embarcacions.





El menjar en al restaurant Bon Aire, correcta, amb un arròs a banda i després d'unes entrades de clòtxines, calamars, etc.



I si, bon aire sí avia, tot esta preparat. Diligents col·loquen unes mampares que protegixen de l'aire que corre per eixe carrer.



Tertúlia amena i posada en comú d'opinions i estratègies en diversos assumptes comuns als quatre.

I si, bon aire sí avia, tot esta preparat. Diligents col·loquen unes mampares que protegixen de l'aire que corre per eixe carrer.

Tertúlia amena i posada en comú d'opinions i estratègies en diversos assumptes comuns als quatre.

Si, quatre, ja que José Ramón no havia assegurat la seua assistència.

És l'hora, cada un té coses pendents en este final del dissabte. L´acomiadament es realitza amb la previsió de la reunió que serà al setembre, esta vegada programa  l'Associació Parkinson València.

Diversos off´s em donen la llanda durant el dia. De volta en el Rodalies, una sesta incomoda. A la nit una son desconeguda, de no se quants anys.

Repassant les fotos i editant el vídeo, revisc el dia, i mentalment valore i considere, un dia satisfactori. Un dia en què he conegut més els meus amics.



Vicent Ibañez

dimecres, 13 de juliol del 2011

Des de Linares (Jaén)

Assegut en una taula d'una habitació d'hotel a Linares (Jaén), a 500 kts. de la meva pròpia taula, escric aquesta columna, columna que va carregada de Parkinson.

- Que fas, Vicent? , A tants quilòmetres de casa teva. Ja sabem del teu Parkinson, però damunt ens amenaces amb una columna carregada de Parkinson.

Amics, Units Contraelparkinson, web específicament dedicada a aquesta malaltia, i de la qual Fulvio Capitanio  és l'ànima, va convocar la III Trobada de Units Contraelparkinson.  No podia deixar d'assistir, ja que, primer com afectat d'aquesta estúpida malaltia i després com compromès amb tots aquells que realitzen qualsevol activitat que serveix per donar a conèixer qui som els rars del Parkinson.

[Img #4124]
La trobada no és per a l'autocompassió o autoconvenciment de les nostres penes i desgràcies. No. La trobada és una "quedada", en què afectats, cuidadors i familiars ens relacionem i coneixem. Com no, canviem impressions sobre l'EP, i aprenem tècniques, trucs i dreceres per sortejar les moltes males passades que ens provoca la susdita EP.

No vaig aquí a comptar i picar sobre l'assumpte. Em vaig proposar fer columnes amenes, divertides i alguna crítica. Avui em perdonareu però amb aquesta trobada, el meu cap aesta amb la gent, dones i homes, joves i grans, que patim una cosa que no és del tot entès per la societat, a causa d'uns símptomes difícils d'entendre i que en general s'associen a la tremolor a les mans. NO ÉS EL TREMOLOR DE LES MANS EL SÍMPTOMA DIFERENCIAT. És un símptoma que no es dóna en tots els afectats, és un símptoma més, el més visible però no el més general i més important.
[Img #4125]
Estic convivint amb nois i noies joves, amb matrimonis de 47 o 48 anys, on un d'ells està afectat, jo amb 53, sóc un dels, a primera vista, ben parats.

-  Denominador comú-Ganes de viure.

-  Himne-Resistire.

- Futur-ja vindrà o simplement no existeix.
[Img #4126] 

-   Als altres - Carolina Huebner diu: "M'agradaria que la societat estigués més informada. El coneixement general no va més enllà dels nostres tremolors, que constitueix considerant tot l'elenc de símptomes, gairebé és una anècdota. Sabent nostres problemes de rigor, equilibri, disquinèsia, es podria evitar les desagradables situacions en què ens confonen amb borratxos o drogoaddictes".

Avui, assegut en una taula d'una habitació d'hotel a Linares (Jaén), a 500 kts. de la meva pròpia taula, amb el meu cos recordant la meva EP, he escrit aquesta columna, per participar que la gent amb Parkinson lluita per viure, viure amb la major normalitat cada dia

dilluns, 4 de juliol del 2011

Tornar a TREMOR Projet


 És divendres 30 de juny i son les 11,30, el taxi ve a casa i com altres vegades, direcció a l'Institut de Biomecànica on m'espera l'equip, esta vegada dirigit per Ismael.

Al contrari del que diu Juan en l'entrada anterior en "Bona col·laboració", per a mi, si és molt excitant la meua xicoteta col·laboració amb ells, perquè és entrar en un món desconegut, on viuré experiències totalment diferents de les viscudes i totalment desconegudes.

M'expliquen en que consistiran les proves que realitzarem hui, seran com les del primer dia, descàrregues elèctriques, mentres jo realitze actes quotidians de la vida real, com ara: passar-se els botons, menjar, servir aigua i beure, obrir amb clau uns calaixos i omplir una quiniela

Comencen a posar-me elèctrodes en els músculs i en la monyica del braç dret, com veieu en la foto, i comencem les proves.

Esta prova consistix a passar els botons de la bata del maniquí i en despassar-lo, així diverses vegades i amb diferents modes de fer-ho, passar els botons normal o ajudat per les descàrregues.

            




  En esta altra prova usarem el bolígraf, interessa la cal·ligrafia i el pols amb ell, a l'omplir documents. Ací juguem amb quinieles i ja sabem, normal i amb descàrregues.

 



Prova mes complicada, obrir amb clau el pany d'uns calaixos, dic més complicada, per la grandària de la clau i les sacsades per sorpresa

 



La prova mes verídica, realista i molesta, sobretot per als amants del menjar amb cullera, és aconseguir arribar amb la cullera plena a la boca, pues imaginat damunt amb descàrregues.
 
 




La ultima prova consistix a omplir dos gots, primer amb el braç dret i les seues celebres descàrregues i després amb l'esquerre i portar-ho fins a la boca com si begueres.

Com a dada curiosa diré, que com a menjar i liquid, s'ha usat uns granets de plàstic negre, que és, la gespa artificial dels camps de futbol, una vegada fet el proces de reciclatge.

I acabe per a hui.

M'espera el taxi que m'emportara a casa, esta sessió ha acabat. I la pròxima?.  Ells avisaran.

Salutacions per a tots.

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"