dimecres, 24 d’agost del 2011

10 montanyes en 10 anys

Un dita popular diu, ajuda't i t'ajudaran, ells ho han fet, ara ens toca nosaltres,  per l'Alzheimer i la malaltia de Parkinson.

Com?

Veient la  pel·lícula i parlant  d'ella tot el que pugues.



10 muntanyes en 10 anys és una pel·lícula que seguix a un equip internacional d'escaladors de muntanya que escalen 10 dels majors pics en el món per a crear consciència i recaptar fons per a l'Alzheimer i la malaltia de Parkinson.

45 milles en vertical. 7 països. 6 continents. 2 malalties. I una dècada.

Centrant-se en la muntanya Kilimanjaro, la pel·lícula relata els majors avanços succeïts en la comunitat mèdica junt amb la resistència de l'equip en l'altura. Més de 92 milions de persones en tot el món tenen un familiar lluitant contra la malaltia d'Alzheimer o la malaltia de Parkinson.

Esta és una història d'esperança i de gent comuna que s'unix per a canviar este món i deixar als que vinguen algo millor.

dissabte, 20 d’agost del 2011

Llegir amb Parkinson.

 Que tal l'estiu, amics?.

Com sempre volem participar-vos un interessant efecte que ha aconseguit la Fundació M.J. Fox.





En la malaltia de Parkinson, les tremolors potser seran el major senyal de la presència en un afectat. Però, com ho viu una persona amb Parkinson?, vols saber com pot llegir un periòdic una persona amb les tremolors de Parkinson.

Bueno, vosaltres, amics si ho saps perquè també tens Parkinson, però els nostres invitats i visitants senten la curiositat  i ho volen saber.

Doncs bé, punxa en el nom de MICHAEL J. FOX i des del seu pagina, et mostra l'efecte que es produïx quan llig un periòdic un malalt de Parkinson.


Una salutació a tots i bon final d'agost.

divendres, 12 d’agost del 2011

Un mètode controla a través de la música el moviment dels pacients de Parkinson

   El mètode Tubía, que va ser presentat ahir en l'edifici El Sario de la UPNA, empra la música per a contribuir al control del moviment de persones amb Parkinson, així com per a ajudar a recuperar-se de les seues seqüeles als que hagen patit traumatismes craneoencefálicos o infarts cerebrals. Així ho va explicar ahir la seua creadora, Maite Tubía, que ha investigat quin tipus de música és la més adequada per a cada cas i quin entrenament han de seguir els distints pacients. "És un mètode músic-terapeútic, resultat de 18 anys d'investigació sobre la influència del ritme musical en la millora del moviment", va assenyalar. 

A més, la seua autora assegura que afavorix el desenrotllament cognitiu i motor de discapacitats intel·lectuals i persones cegues.

El procediment comprén una sèrie d'exercicis rítmics la complexitat de la qual va augmentant conforme els pacients els van superant. Cada exercici els exigix activar una sèrie de funcions motores, sensorials, cognitives i processos emocionals, i superar cada un d'ells suposa un avanç qualitatiu important en el seu control del moviment.

En el cas dels pacients de Parkinson, el punt de partida de la investigació procedix de les pròpies persones afectades, que es donen compte que determinada música afavorix el seu moviment. "L'objectiu és que els pacients generen eixa música en el seu interior i la integren en la seua vida quotidiana", va explicar. Estes melodies Seleccionades, que segons Tubía pertanyen a tot tipus de gèneres, els aporten orde, cadència, harmonia, mesura i amplitud als seus moviments, elements que els resulta molt difícil obtindre sense l'ajuda externa.

L'elecció de les simfonies no ha sigut aleatòria sinó que ha exigit "moltíssimes proves" en els 18 anys que han passat des que es va començar a investigar la seua influència en les patologies. "La música facilita el moviment i ha de tindre inducció psicomotora, ritme marcat, melodia bonica, qualitat de la composició, de la interpretació... tot és important".

Tracte personalitzat.  Segons va explicar Tubía, este mètode ha de ser personalitzat per a cada pacient perquè no es perseguix el mateix objectiu en uns casos i en altres. Mentres que en el Parkinson s'intenta millorar el control dels moviments, en els que patixen dany cerebral sobrevingut s'aspira a recuperar les seqüeles que els han quedat. "Busquem activar neurones noves que afavorisquen la rehabilitació", va assenyalar. No va ser fins a finals dels anys 80 quan es va reconéixer que el cervell podia reorganitzar les seues funcions, una actuació que no és espontània i que exigix activitat. "Intentem aconseguir, que a través de neurones sanes es recupere la funció del cervell encara que haja passat més d'un any des que es va produir l'accident", va apuntar. Les diferències entre uns i un altre casos van més hi haja dels propis objectius d'este mètode músico-terapeútic, ja que estan condicionats per la medicació que se'ls administra als afectats. En concret, els malalts de pàrkinson reben tractament farmacològic, al contrari que succeïx amb els que patixen dany cerebral.

El treball dut a terme durant estos anys per Tubía ha sigut amb pacients crònics que tenien seqüeles establides des de fa set anys. La duració de la teràpia, igual que el seu èxit, varia depenent de la gravetat dels casos. "Pot portar des de sis mesos en els més lleus fins als tres anys", va comentar

dimecres, 3 d’agost del 2011

Gent per Gent ajuda a finançar quatre projectes d'investigació sobre malalties neurodegenerativas

La Fundació Gent per Gent ja ha seleccionat els quatre treballs d'investigació mèdica a què destinarà la recaptació de la seua campanya passada, que ascendix a 144.000 euros. Els fons s'han concedit a investigacions sobre malalties neurodegenerativas, en concret Alzheimer, Parkinson, Huntington i l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).

L'entrega de les ajudes als equips seleccionats ha tingut lloc este dijous en una trobada celebrada en el Centre Cultural Bancaixa, en el que també s'ha presentat la campanya de 2011, dedicada esta vegada a les malalties rares.


 Els treballs que rebran les ajudes han sigut seleccionats pel Comité Científic de la Fundació entre tots els que es van presentar dins de la convocatòria de malalties neurodegenerativas.


La malaltia d'Alzheimer, l'objectiu de la investigació és trobar nous biomarcadores en sèrum, limfòcits i líquid cefaloraquidi. Per a això, un equip de la Fundació d'Investigació de l'Hospital Clínic Universitari, amb el doctor José Vinya al front, treballarà amb almenys un total de 26 pacients d'este centre i del servici de Neurologia de l'Hospital de Dénia. El pressupost per a això és de 44.091 euros.

 El projecte corresponent a la malaltia de Parkinson, que durà a terme l'equip de la doctora Irene Martínez, de la Fundació d'Investigació de la Fe, treballarà amb 40 subjectes amb l'objectiu de localitzar noves àrees d'intervenció quirúrgica per a l'aplicació d'estimulació cerebral profunda tant en el cas del Parkinson com en el de la paràlisi supranuclear profunda.

   Esta última és una patologia que afecta molts menys pacients però més devastadora perquè encara no hi ha un tractament per a pal·liar els seus efectes. Compta amb un pressupost de 15.180 euros.

 Les altres dos propostes seleccionades han sigut les presentades per sengles grups de l'Institut de Neurociències d'Alacant. El liderat pel doctor Angel Barco pretén desenrotllar tractaments que retarden o frenen el progrés de la Malaltia de Huntington en les seues fases inicials.

L'altre projecte seleccionat d'este centre serà dut a terme per tres grups d'investigació coordinats, sent l'investigador principal el dcotor Emilio Geijo, i el seu objectiu és el d'estudiar els efectes de la implantació de cèl·lules mare de medul·la òssia en els músculs dels pacients afectats per ELA. El pressupost dels dos projectes és de 45.000 euros i 39.729 euros, respectivament.
 

Els diplomes han sigut entregats per quatre patrons de la Fundació: el conseller de Sanitat, Luis Rosat, el president de PriceWaterhouseCoopers, Carlos Mas, el director general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), José Luis López Jaraba, i el president de Bancaixa, José Luis Olivas.

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"