dimecres, 27 de juny del 2012

Una vacuna contra el Parkinson?.

Font: Unidos contra el  Parkinson

Escrito por:

(Fins i tot en el millor dels casos, suposant que en les fases II i III s'obtinguin resultats positius, passarien diversos anys abans de poder ser administrada com a tractament (la quantitat total de temps pot variar d'una vacuna a una altra però no és estrany que un assaig clínic complet amb totes les seves fases porti per exemple uns 10 anys).)
Fa uns dies va caure una notícia a les meues mans el títol resava de la següent manera: "Anuncien el primer test clínic mundial per vacuna contra el Parkinson". El responsable mèdic d'aquest estudi és l'investigador:Achim Schneeberger i l'empresa en la qual s'ha dut a terme l'assaig en pacients és la companyia de biotecnologia austríaca coneguda com Affiris, el director general és Walter Schmidt.

El nom d'aquesta vacuna és AFFITOPE PD01 i s'ha desenvolupat per al tractament de pacients amb sinucleopatías com ara el Parkinson. Representa la primera vacuna contra aquesta malaltia i la seua diana d'acció són els cúmuls d'alfa-sinucleïna, els quals estan involucrats en la patogènesi d'aquest trastorn neurodegeneratiu crònic.

L'alfa-sinucleïna és una proteïna predominantment neuronal que en condicions normals sembla estar relacionada amb la funció presinàptica de determinades cèl · lules nervioses. No obstant, quan aquesta proteïna s'agrega de forma anormal es creen unes masses esfèriques que la cèl · lula no pot eliminar, anomenades cossos de Lewy, donant lloc a diferents patologies. Aquestes estructures són una de les característiques principals de la malaltia de Parkinson i d'altres trastorns neurològics, com ara la demència amb cossos de Lewy.

Aquests cúmuls anormals d'alfa-sinucleïna es troben tant en la forma idiopàtica del Parkinson (aquella de causa desconeguda) com en la majoria de casos relacionats amb mutacions genètiques, per la qual cosa PD01 a priori sembla una vacuna prometedora a l'hora de tractar tant el Parkinson idiopàtic com l'associat a una mutació genètica concreta, ja que indueix la formació d'anticossos que reconeixen específica i selectivament l'alfa-sinucleïna però no la beta-sinucleïna (que té propietats neuroprotectores).

L'ús segur de PD01 en humans s'ha demostrat com a mínim de tres formes diferents. En primer lloc, aquesta vacuna està conjugada amb hidròxid d'alumini, la raó per això és que la vacuna per se és un agent desconegut per a l'organisme i cal evitar que el cos el rebutgi per mitjà d'una reacció immunològica. aquest és un procediment comú en l'ús de vacunes, i de fet l'alumini és el primer adjuvant aprovat per ser utilitzat en humans amb aquest fi (hi ha un ampli referent d'estudis que l'avalen). D'altra banda, els pèptids emprats en el desenvolupament de PD01 estan compostos per 7 aminoàcids, el que vol dir que són massa petits per poder causar una reacció específica per part dels limfòcits T. A més, aquesta vacuna ha estat dissenyada per prevenir reactivitat creuada entre diferents anticossos, la qual cosa evita que reconeguin altres proteïnes de la família de les sinucleínas.

El procés de desenvolupament de PD01 ha estat molt similar al de vacunes prèvies generades davant d'altres malalties degeneratives (com el Azheimer) que van donar un resultat excel · lent en la fase I dels estudis clínics, el que prediu un elevat grau d'èxit en l'ús d'aquesta primera vacuna contra el Parkinson.

Com és lògic en aquest tipus d'estudis, abans d'arribar a la fase de realitzar assaigs en pacients, primer s'ha de dur a terme una exhaustiva bateria de proves en animals. En el cas de PD01, experiments en rosegadors van demostrar que l'administració subcutània de la vacuna només induïa una reacció humoral enfront de l'alfa-sinucleïna però no davant d'altres sinucleínas. Així mateix, models de ratolins amb sinucleopatías immunitzats amb aquesta vacuna van mostrar una clara millora dels seus símptomes, indicant que PD01 podria ser una eina prometedora per prevenir la progressió i potser fins i tot l'aparició dels símptomes del Parkinson.

PD01 constitueix la primera vacuna contra el Parkinson que ha arribat a testar clínicament en éssers humans. Segons els seus creadors, ofereix per primera vegada la perspectiva d'un tractament de les causes d'aquesta malaltia.

Els assaigs clínics de vacunes consten de tres fases.La fase I es refereix a la primera introducció d'una vacuna en etapa experimental en una població humana per determinar inicialment la seva seguretat i els seus efectes biològics, inclosa la immunogenicitat. Aquesta fase pot incloure estudis de dosis i vies d'administració i generalment involucra a menys de 100 voluntaris. PD01 ha entrat ja en aquesta primera fase del seu test clínic, efectuat en 32 pacients en una clínica de Viena.La fase II es refereix als assajos inicials per determinar l'eficàcia de la vacuna en un nombre limitat de voluntaris (generalment entre 200 i 500).

Els assajos de fase III tenen com a objectiu avaluar de forma més completa la seguretat i l'eficàcia en la prevenció de les malalties i involucren una major quantitat de voluntaris que participen en un estudi multicèntric adequadament controlat.

A PD01 encara li queden per passar dues fases fonamentals d'assaigs clínics abans de ser comercialitzada, de manera que òbviament encara no es troba a la venda.

Fins i tot en el millor dels casos, suposant que en les fases II i III s'obtinguin resultats positius, passarien diversos anys abans de poder ser administrada com a tractament (la quantitat total de temps pot variar d'una vacuna a una altra però no és estrany que un assaig clínic complet amb totes les seves fases porti per exemple uns 10 anys).

¡De moment ens toca ser pacients i creuar els dits perquè els resultats de les fases restants siguin positius!

dijous, 7 de juny del 2012

Apropa´t en terres de Vicent

                                            Xabia - Benissa  1.06.20122


En aquesta nova trobada del grup Apropat, diré que hem gaudit de moltes i variades, coses, moments i situacions.


La família ha crescut, Manolo ja forma part, s'ha acoblat molt bé i aporta coses interessants.

Aquesta trobada ha transcorregut per terres de Vicent, uns bonics llocs de la terra alacantina, Xabia, Benissa, Dénia, Calp, on les vistes, els paisatges i qualsevol racó són difícil de descriure per la seva llum, el seu color o la seva bellesa, que per aquest motiu, jo em permeto el luxe d'aconsellar, que us perdeu per aquestes terres i us deixeu portar pels plaers de la vista, les olors i la gastronomia, res us desfraudará.

Vicent, bon organitzador ens espera a la sortida 63 de l'autopista València - Alacant, amb l'entrada de Manolo al grup, som nou, Vicent ha llogat una furgoneta o mono volum, per als nou, així gaudirem junts del dia i ja reunits en la sortida 63, comença l'aventura.

La primera parada i la més important "l'esmorzar" i Vicent, ens torna a sorprendre pel lloc escollit per fer-ho, amb les vistes que es gaudeixen des de dalt del cap de sant Antoni i gaudir també amb el que ens ha preparat per menjar, menció especial per a les coquetes de pèsols, fetes pel seua senyora, el dia comença bé o molt bé "matrícula d'honor".

Fins l'hora de dinar, vam visitar els més bells racons d'aquestos pobles, les seves platges, cales, muntanyes i gaudim d'uns bells paisatges amb vistes precioses, plenes de llum i color, com només aquesta terra posseeix.

Dinem al Club Nàutic Les Basetes, entre Benissa i Calp.


Donare gelosia a qui el llegeixi:


Entrades:
Una vistosa i acolorida amanida
Puntes
Clóchines
Sardines


Plat fort: Arròs a banda


Postres: Safata de pastissos amb flam

I per sort o desgràcia, tot acaba i això trobada arriba al final, esperarem al pròxim, el nivell aquesta alt, entre Pepe Llíria i Vicent, han transformat la idea d'aquestes trobades, cap a la idea dels meus "congressos" i m'agraden .


Tomas.

dimarts, 5 de juny del 2012

Nous sensors per ajudar a malalts de Parkinson



Un projecte acadèmic i empresarial europeu, encapçalat per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), desenvolupa un sistema de monitorització en la pròpia casa dels malalts de Parkinson. La tècnica consisteix a col.locar sensors 'vestibles' en els pacients, recollir les dades en un ordinador i enviar-los a l'hospital per analitzar.

El projecte PERFORM, coordinat per la Universitat Complutense de Madrid, persegueix moure l'hospital a la casa del pacient de Parkinson, i fins i tot a la roba, per mitjà de dispositius coneguts com a sensors 'vestibles'.


Els senyals recollides amb aquests sensors s'envien diàriament a un PC instal · lat a la pròpia llar on es processen de forma automàtica per detectar i quantificar els símptomes del malalt.
En aquest punt, la informació s'envia a l'hospital i es genera un informe diari que alertarà al metge en cas que es detecti algun valor anòmal.



El sistema tracta de superar dos reptes: aconseguir que la tecnologia sigui transparent a l'usuari i gestionar tota la informació que es genera de forma intel · ligent. El dispositiu arriba a generar 2 gigabytes d'informació per pacient i setmana si el pacient vesteix els sensors una mitjana de vuit hores al dia.

Revisar semblant quantitat d'informació diàriament és físicament impossible, de manera que un dels principals desafiaments va ser el disseny d'eines de mineria de dades que s'encarreguen de fer aquest treball. La informació obtinguda s'utilitza per crear una eina d'ajuda a la decisió per a professionals que els ajudi a gestionar tota la informació que es genera, crear un perfil de la malaltia per cada pacient i aconseguir la personalització del tractament.
Després de quatre anys d'investigació, i tres estudis pilots realitzats amb més de 100 pacients en hospitals d'Espanya, Itàlia i Grècia els resultats positius "conviden a ser optimistes".Aquests canvis han fet necessari el desenvolupament de noves estratègies que, d'una banda, permetin als pacients gestionar la seva pròpia malaltia, i, d'altra banda, que ajudi els professionals clínics a gestionar aquest tipus de malalties d'una forma més efectiva i precisa oferint-los informació objectiva que els ajudi a prendre millors decisions en el diagnòstic i que els faciliti el seguiment clínic dels seus pacients.


És aquí on les noves tecnologies poden aportar un gran valor. Concretament, les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) han aconseguit que el camp sanitari s'hagi vist especialment beneficiat amb dispositius més petits i potents que fan que la monitorització i el seguiment dels malalts siguin molt més senzills i automàtics. El desafiament, amb vista a la seva generalització, és disposar d'aparells econòmicament assequibles per als usuaris.Font: Agència SINC

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"