Si vols seguir les novetats de aquet blog, escriu la direccio del teu correu

dijous, 31 d’octubre de 2013

Linda Ronstadt revela que pateix de Parkinson

La cantant nord-americana Linda Ronstadt, guanyadora de Grammys, va anunciar que la fi de la seua carrera va arribar a causa que pateix de Parkinson, malaltia que li va ser diagnosticada fa vuit mesos.

Així ho va compartir la intèrpret de temes com "It's sota easy" o "That'll be the day", per al blog d'internet de l'organització estadunidense AARP (per les seues sigles en anglès), on va expressar: "Ningú pot cantar amb Parkinson, no importa els esforços que es facen".

La cantant de 67 anys, va explicar que a causa del patiment del que els primers símptomes que va tenir van ser fa vuit anys, no pot "cantar ni una sola nota".

Ronstadt, qui durant la seua trajectòria artística va realitzar col·laboracions al costat d'exponents musicals com James Taylor, Neil Young, Elvis Costello i The Eagles, entre uns altres, va compartir com es va adonar que el seu treball en la indústria musical va començar a veure's afectat.

"Ja no podia cantar i no sabia per què. Sabia que era mecànic. Sabia que tenia a veure amb els músculs, però pensava que estava vinculat a una malaltia que havia tingut transmesa per caparres", va explicar.

Per açò, no va pensar a consultar a un neuròleg: "Pense que patia d'açò des de feia set o vuit anys, donats els símptomes. I vaig ser operada del muscle. Pensava que era per açò que les meues mans tremolaven".

Va detallar: "El Parkinson és molt difícil de diagnosticar, i quan finalment vaig ser a veure un neuròleg i que em va dir 'vostè té la malaltia de Parkinson', vaig quedar absolutament traumatizada. Mai ho hauria sospitat"

INFORMADOR.COM.MX

divendres, 11 d’octubre de 2013

Primer pacient implantat en un assaig de la teràpia cel·lular regenerativa

Han començat els primers estudis en humans d'un nou tractament per a la malaltia de Parkinson a Nova Zelanda després que les primeres proves amb micos llançara resultats prometedors.

Living Cell Technologies Limited (LCT) ha anunciat que el primer pacient ha sigut implantat amb èxit en la Fase I d'assajos clínics de la teràpia cel·lular regenerativa NTCELL (R) - un tractament potencial per a la malaltia de Parkinson.

La cirurgia cerebral va ser realitzada en l'Hospital Auckland City i el pacient s'ha recuperat bé fins ara. Una ressonància magnètica presa el dia després de l'operació va indicar que les càpsules NTCELL s'han implantat en el seu objectiu previst. El pacient i la seua família han demanat privadesa i no tenir contacte amb els mitjans de comunicació

Segons declarat per l'empresa Living Cell Technologies, els primats tractats amb la teràpia de cèl·lules van mostrar beneficis, incloent millores en els deficits neurològics, recuperació dels moviments anormals i un augment de les connexions neuronals .

El tractaments de Living Cell implica el trasplantament de cèl·lules preses de porcs de la illa d'Auckland en els éssers humans.

El Director gerent Andrea Grant va dir que els assajos en micos suggereixen la possibilitat que la teràpia puga retardar o fins i tot prevenir els efectes de la malaltia de Parkinson.

Cal remarcar, va dir Grant, que l'assaig de Fase I solament serveix per a establir si NTCELL és segur i hauria de ser objecte de posteriors estudis d'eficàcia en pacients amb Parkinson en la seua etapa inicial.

En la millor de les hipòtesis, no seria almenys fins a 2018 quan el producte podria ser portat al mercat, va dir.

L'assaig de Fase I, que es compondrà de quatre pacients que han sigut diagnosticats amb Parkinson fa menys de quatre anys, tindrà lloc a Auckland, va dir Grant.

Nova diana per a combatre la malaltia de Parkinson

Investigadors de la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore, Maryland, Estats Units, han aportat nova informació sobre què funciona malament en el cervell durant la malaltia de Parkinson i identificat un compost que alleuja els símptomes de la malaltia en ratolins.

Els seus descobriments, que es descriuen en un article que es publica en l'edició 'online' d'aquest diumenge de la revista 'Nature Neuroscience', també revoquen les idees establides sobre el paper d'una proteïna considerada clau per al progrés de la patologia.

"No solament vam ser capaços d'identificar el mecanisme que podria causar la mort cel·lular progressiva en ambdues formes de Parkinson, hereditària i no heretada, sinó que trobem que ja existien compostos que poden creuar el cervell i evitar que açò succeïsca", va dir Valina Dawson, directora del Departament de Biologia de Cèl·lules Mare i Programes de Neuroregeneración en l'Institut d'Enginyeria Cel·lular (HISSE) en l'Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins.

"Si ben encara hi ha moltes coses que han de succeir abans que tinguem un medicament per als assajos clínics, hem donat els primers passos prometedors ", afig. Dawson i el seu espòs, Ted Dawson, director de l'HISSE, han col·laborat durant dècades en estudis sobre la cadena molecular d'esdeveniments que condueixen a la malaltia de Parkinson i un de les seues troballes va ser que el mal funcionament d'un enzim anomenat Parkin etiqueta un grup d'altres proteïnes per a la seua destrucció per la maquinària de reciclatge de la cèl·lula.

Açò significa que Parkin condueix a l'acumulació de les proteïnes diana. En el nou estudi, els Dawson van col·laborar amb Debbie Swing i Lli Tessarollo, de l'Institut Nacional del Càncer, per a desenvolupar ratolins els gens dels quals per a una proteïna anomenada AIMP2 podrien canviar-se a alta velocitat. AIMP2 és una de les proteïnes que normalment marca Parkin per a la seua destrucció, per la qual cosa els ratolins modificats genèticament van permetre a l'equip deixar a un costat els efectes de la defectuosa Parkin i els excessos d'altres proteïnes i mirar només les conseqüències d'un excés de AIMP2.

Les conseqüències van ser que els ratolins van desenvolupar símptomes similars als del Parkinson a mesura que envellien. Igual que en els pacients de Parkinson, les cèl·lules del cervell que fabriquen dopamina s'estaven morint. Com AIMP2 és coneguda pel seu paper en el procés d'elaboració de noves proteïnes, els investigadors van pensar que la mort cel·lular es deu a problemes amb aquest procés, però quan l'estudiant graduat Yunjong Lee va mirar l'eficiència de la fabricació de proteïnes en els ratolins afectats, tot semblava normal.

Cercant una explicació alternativa, Lee va provar com les cèl·lules amb excés de AIMP2 van respondre a compostos que bloquegen diversos camins cap a la mort cel·lular, i va trobar que AIMP2 estava activant una via d'autodestrucció anomenada parthanatos, descoberta i nomenada pels Dawson fa anys, quan van veure que parthanatos va sorgir després d'esdeveniments com a lesions traumàtiques o ictus, no per la malaltia crònica.

Lee també va detectar que AIMP2 es va relacionar parthanatos per la interacció directa amb una proteïna anomenada PARP1, que es va pensar que responia només al dany de l'ADN, no als senyals d'altres proteïnes. Valina Dawson assenyala que AIMP2 és en realitat la segona proteïna que activa PARP1, però la idea que només PARP1 està implicada en la detecció i resposta al dany de l'ADN segueix fermament arrelada en el seu camp.

Les companyies farmacèutiques ja tenen desenvolupats compostos per a bloquejar l'enzim PARP1 i estan en el procés de ser provats per a protegir les cèl·lules sanes durant el tractament del càncer. Dos d'ells poden creuar la barrera sagne-cervell.

L'equip de recerca va utilitzar un compost que bloqueja PARP1 i ho van provar en els ratolins amb massa AIMP2. "No solament el compost protegeix la dopamina de la mort, sinó que també va impedir anomalies de comportament similars als observades en la malaltia de Parkinson", diu Lee.

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"