dimarts, 26 de febrer del 2013

La pel·lícula-documental 10 MUNTAINS 10 YEARS

Amb motiu dels actes en commemoració del dia mundial del Parkinson, l'Associació Parkinson València ha aconseguit l'exclusiva per a la projecció a València de la pel·lícula-documental 10 MUNTAINS 10 YEARS en versió original subtitulada. Ens hem posat d'acord amb l'Associació de Familiars d'Alzheimer de València AFAV per a realitzar la convocatòria junts.

El film en qüestió aborda una encomiable experiència duta a terme a EUA, on un grup de familiars de malalts de Parkinson i Alzheimer, aconsegueixen formar un equip de persones corrents, com qualsevol de vosaltres, per a culminar 10 muntanyes-pics emplaçats en els 5 continents, en un període de 10 anys, amb la finalitat de recaptar fons per a fer possible el que avui és un somni: poder guarir ambdues malalties que afecten a persones cada vegada més joves.

La pel·lícula compara aquesta lluita amb l'escalada a un gran pic, posant en relleu l'enorme esforç que ha de realitzar-se cada dia per a obtenir, en ocasions, escassos resultats i alterna la pujada al KiIimanjaro a Tanzània, del grup d'improvisats i esforçats muntanyencs amb entrevistes i escenes de la vida quotidiana de persones afectades per la malaltia i els seus familiars.

La projecció tindrà lloc el pròxim dia 25 d'abril de 2013, dijous, a les 20:00 hrs, en la Sala Iturbi del Palau de la Música de València, amb l'assistència a l'acte de destacades autoritats autonòmiques i municipals.

Amb l'esmentat acte es pretén:

- Donar a conèixer la vertadera dimensió d'aquestes dues malalties, incurables de moment, però amb un futur esperançador a mitjà termini.

- Presentar l'Associació Parkinson València, els objectius que persegueix, els assoliments aconseguits fins al moment i les iniciatives d'optimització amb vista al futur.

- Recaptar fons per a contribuir a continuar la seua marxa en els difícils temps que estem travessant

El preu de l'entrada és de 8 euros.

Si esteu interessats a assistir a la projecció i col·laborar de manera altruista amb la causa, podeu posar-vos en contacte amb l'Associació per a la reserva d'entrades en el telf.. 96 382 46 14 o a través del correu electrònic.

També podeu comprar-les a través de la web del Palau de la Música http://www.entradas.com/entradas/documental-a-beneficio-parkinson-valencia-evento_1_2_46_75457# o cridant al Call Center d'entradas.com Tf. 902 11 55 77

dilluns, 18 de febrer del 2013

Anàlisi cinemàtica de la marxa en pacients amb malaltia de Parkinson baix diferents condicions d'observació.

Investigadora: Constança Sant Martín. Kinesióloga (Fisioterapeuta) de la Universitat de Talca, Xile i estudiant de Màster en Processos de l'Envelliment de la Facultat de Fisioteràpia de la Universitat de València.


La Malaltia de Parkinson és un procés degeneratiu progressiu del sistema nerviós. El dany fonamental de la malaltia recau en un lloc del cervell anomenat Nuclis de la Base, on les neurones encarregades del seu funcionament comencen a morir. Dins de la malaltia de Parkinson existeixen característiques clàssiques que es donen en tots els pacients, aquestes són: lentitud de moviment, tremolor en el repòs, rigidesa, alteració de l'equilibri i de la postura. Tots aquests canvis influeixen en una de les tasques bàsiques de la vida diària de les persones com l'és desplaçar-se d'un lloc a un altre. El poder caminar per si mateix és una condició primordial en l'autonomia d'una persona, quan aquesta es veu alterada, comencem a dependre d'uns altres per a realitzar tasques tan bàsiques com parar-se d'un llit o traslladar-se dins de la mateixa llar. Quan la marxa (caminar) està alterada, es corre un gran risc de patir una caiguda, factor que pot alterar encara més la independència de cada persona ja que aqueix fet traumàtic suposa conseqüències que en l'edat avançada poden ser de gravetat.

En la majoria d'estudis que s'han realitzat fins ara, es col·loca al pacient dins d'un ambient controlat per a observar aquestes alteracions. Però en el dia a dia, una persona està sotmesa a múltiples estímuls de diferent tipus i complexitat. Un exemple d'açò és que quan anem caminant pel carrer, la major part del temps no estem pendent de com caminem, sinó d'on hem d'anar, de quina hora és, de la conversa amb un tercer, del que fem amb les nostres mans, etc. Els éssers humans ens desemboliquem en ambients complexos on la nostra atenció està posada en qualsevol activitat cognitiva i, de normal, no en una activitat motora. L'atenció que es presta al gest motor com a tal, és quan aquest requereix d'una planificació complexa o d'un nou patró d'execució. És per aquest motiu que en aquest estudi es vol observar com s'alteren certes variables de la marxa quan nostra atenció està posada en ella i quan no ho està. Aquests aspectes són necessaris d'avaluar perquè els tractaments de marxa han d'estar adaptats als requeriments quotidians del pacient. L'única fi d'aquesta recerca és generar un nou coneixement científic per a la comuniqueu de pacients i tratantes, contribuint a objectivar encara més els tractament i a millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia de Parkinson.


 

Dopamina i motivació en Parkinson

L'estesa creença que la dopamina regula el plaer pot passar a la història davant els últims avanços científics sobre la funció que compleix aquest neurotransmissor i que demostren que en realitat regula la motivació, provocant que els individus s'engeguen i perseveren per a aconseguir alguna cosa ja siga positiu o negatiu. La revista de neurociencia Neuron publica un article d'investigadores de la Universitat Jaume I de Castelló que revisa la teoria dominant sobre la dopamina, plantejant un canvi de paradigma amb importants aplicacions tant en patologies relacionades amb la falta de motivació i la fatiga mental com a depressió i  Párkinson, com en aquelles en les quals existeix una motivació i perseverança excessiva, com les addiccions.

“Existeix la creença popular, i també científica, que la dopamina regula el plaer i la recompensa, que quan aconsegueixes alguna cosa que et satisfà alliberes dopamina, però en realitat les últimes recerques estan demostrant que aquest neurotransmissor actua de forma prèvia, és el que ens mou a actuar, s'allibera per a aconseguir alguna cosa, ja siga evitar un mal o aconseguir un bé”, explica Mercè Corretja, coautora de l'article. La investigadora del grup de Neurobiología i Genètica de la Conducta Motivada de la UJI, explica que ha arribat un moment en el qual les dades pesen tant que es planteja un canvi en la teoria dominant.

Els estudis realitzats en els últims anys demostren que s'allibera dopamina tant per sensacions plaents com per estrès, dolor o pèrdues. “Està tan implicada en el negatiu com en el positiu, però s'han esbiaixat molt les recerques per a solament incidir en el positiu”, explica Corretja. L'article planteja una revisió del paradigma basada en dades de diverses recerques, incloses les realitzades durant les últimes dues dècades pel grup de la UJI en col·laboració amb John Salamone de la University of Connecticut a Estats Units, sobre el paper de la dopamina en la conducta motivada en animals.

En concret, en els estudis realitzats amb rosegadors, s'ha demostrat que un animal amb uns nivells normals de dopamina s'esforça per a aconseguir una recompensa més valuosa malgrat poder accedir sense cap treball a una menys valuosa. No obstant açò, si es redueixen els nivells de dopamina, l'animal pren únicament l'aliment o la recompensa que no li suposa esforç i renúncia a aconseguir una altra més valuosa. En el cas de l'addicció, la dopamina està elevada durant l'esforç anticipat que un animal ha de fer fins a aconseguir la droga. “No està regulant el que l'animal sent quan pren la droga, si no que està provocant que persevere fins a aconseguir-la”, explica la investigadora.

El nivell de dopamina depèn d'individus, per la qual cosa hi ha persones més perseverants que unes altres per a aconseguir una meta. “La dopamina porta a mantenir el nivell d'activitat per a aconseguir el que es persegueix, per la qual cosa en principi és positiva, no obstant açò, sempre dependrà dels estímuls que se cerquen. És vàlid tant si l'objectiu és ser bé en els estudis com si la fi és el consum de drogues d'abús, val per a la motivació normal i per a la patològica”, assenyala Corretja. Els elevats nivells de dopamina també explicarien la conducta dels denominats cercadors de sensacions. “El que la dopamina regula no és que el viscut els produïsca més plaure, sinó que estan més motivats per a actuar. La producció de dopamina s'ha confós durant molt temps amb la satisfacció, pensant que provoca que aquestes persones senten més, quan el que fa és que siguen més actius”, indica.

La falta d'energia i motivació està també relacionada amb altres síndromes que presenten fatiga mental com el Párkinson.

Conèixer quins són els paràmetres neurobiológicos que fan que les persones es motiven per alguna cosa és important per a moltes facetes de la vida, tant a nivell laboral, educacional o en la salut. Davant aquesta nova perspectiva, la dopamina es presenta com un neurotransmissor bàsic per a fer front a símptomes com la anergia, és a dir, la falta d'energia que es presenta en patologies com la depressió. “La gent deprimida no té ganes de fer res, qualsevol esforç ho veu com una muntanya, i açò és perquè en la depressió hi ha nivells baixos de dopamina i, per tant, mancada motivació”, explica Corretja.

En el cas oposat, en els desajustaments a l'alça, la dopamina podria estar implicada en problemes de conductes addictives, que porten a una actitud de perseverança compulsiva. En aquest sentit, Corretja indica que els antagonistes dopaminérgicos que s'han aplicat fins ara en problemes d'addiccions probablement no han funcionat perquè no s'ha fet un plantejament adequat del tractament en partir d'una comprensió errònia del funcionament de la dopamina i és que “ara sabem que no està regulant les emocions, com establia la creença general, sinó la motivació per a satisfer-les”.

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"