divendres, 23 d’octubre del 2015

Mi droga

Oh, tenue azul elipse levodopa,
que cuando recta actúas,
yo escapo de mi cárcel, no fluctúas
 y yo vuelvo a la vida viento en popa.

Francisco Montesinos Lahoz

En cuatro versos, Paco Montesinos retrata y resume que es para un parkinsoniano el famoso Sinemet, nombre comercial de la composición farmacéutica que contiene como principios activos la carbidopa anhidra y la levodopa.

Como ya he repetido en varias ocasiones la enfermedad de Parkinson es una enfermedad crónica que se caracteriza por movimientos lentos e inestables, rigidez muscular y temblores. Si no se trata, puede originar dificultades graves  para llevar una vida normal.
La dopamina, es una sustancia que se produce de forma natural en ciertas células del cerebro, y que actúa transmitiendo mensajes a la región del cerebro que controlan el movimiento muscular. Cuando se produce poca cantidad de dopamina, aparecen dificultades en el movimiento y otros muchos síntomas.
James Parkinson hizo su descubrimiento, en 1817, y por entonces la esperanza de vida no alcanzaba los 50 años, y precisamente  la incidencia de esta enfermedad neurodegenerativa se incrementa precisamente después de esa edad.
No fue hasta 1961, cuando el  “milagroso efecto” de la levodopa en la enfermedad de Parkinson llegó de la mano de Oleh Hornykievicz, que la inyectó a pacientes con una gran incapacidad para moverse (acinesia). Y la mejoría fue espectacular.

Levodopa actúa reponiendo la dopamina en el cerebro, mientras que carbidopa asegura que llega al cerebro. Cuando a la maquinaria que constituye nuestro cuerpo le falla una conexión, un enlace, se desencadenan una serie de efectos que en mayor o menor medida hacen a quien los padece, dependiente de la droga benefactora.



La levodopa es nuestra droga. Ésta, cuando la tomamos por vía  oral se absorbe rápidamente en el intestino delgado.  Las proteínas, tan necesarias para el desarrollo humano, son en nuestro caso, enemigas de la levodopa, pues dificultan su absorción.  En condiciones normales sus efectos  se producen entre 1/2 y 2 horas después de una dosis oral y su efecto medio es de 1 a 3 horas.

Su existencia hace que miles de personas, cada día, “vuelvan a la vida viento en popa”, a recuperar el equilibrio, a deshacerse de una rigidez dolorosa, a tener un rostro expresivo, a dejar de temblar esa mano, a expresarse en voz  alta y fuerte, a tener confianza en si mismos.

Y, a pesar de algunos de sus efectos secundarios,

¡Viva pues la L-Dopa!.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Un fàrmac de Novartis per al càncer millora les habilitats en pacients amb Parkinson

Nilotinib millora la cognició, habilitats motores i funció no-motora
 

Un fàrmac aprovat per l'Agència Nord-americana del Medicament (FDA, per les seues sigles en anglès) per a la leucèmia ha millorat la cognició, les habilitats motores i la funció no-motora en pacients amb Parkinson i cossos de Lewy. Així ho ha demostrat un assaig clínic en fase I dut a terme per un equip d'investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown a Washington, Estats Units.


Fernando Pagán, profesor asociado de Neurología en GUMC
Es tracta del medicament nilotinib, comercialitzat com Tasigna per Novartis, que ha conduït a canvis estadísticament significatius i prometedors en proteïnes tòxiques vinculades amb la progressió de la malaltia. Tots aquests avanços s'han presentat en ´Neurociencia 2015’, la Reunió Anual de la Societat per a la Neurociencia que se celebra a Chicago, Estats Units.

“Al meu judici, aquest estudi representa la primera vegada que una teràpia sembla revertir en un grau major o menor depenent de l'etapa de la malaltia el declive cognitiu i la disminució motora en pacients amb aquests trastorns neurodegeneratius”, ha expressat Fernando Pagán, professor associat de Neurologia en GUMC que dirigeix el Programa de Trastorns del Moviment de l'Hospital Universitari MedStar de Georgetown. A més, ha incidit que és fonamental dur a terme estudis més grans i complets abans de determinar el vertader impacte del fàrmac.

Els investigadors han informat que l'anàlisi de sis mesos de l'escalat de dosi de nilotinib (150 a 300 mg al dia), el tractament per a la leucèmia mielógea crònica o LMC, va assortir benefici per a tots els pacients que van completar l'assaig (11 de 12), amb 10 que van informar de millores clíniques significatives.

D'altra banda, els pacients també van mostrar canvis positius en biomarcadors rellevants de Parkinson en el líquid cefaloraquidi amb canvis estadísticament significatius en Tau total i p-Tau. "Els canvis en el Tau, p-Tau, a-sinucleína i Abeta-40 i 42 en el líquid cefaloraquidi suggereixen l'eliminació de proteïnes tòxiques en el cervell", ha aclarit Paguen. No obstant açò, els investigadors han assenyalat que els resultats han de ser interpretats amb cautela, ja que no va haver-hi un grup control per a la comparació i que tampoc es va comparar nilotinib amb un placebo o altres medicaments utilitzats per a tractar la malaltia de Parkinson en l'estudi.

No obstant açò, els investigadors han informat que durant l'ús de nilotinib pels participants, la producció de dopamina va augmentar, requerint dosi de L-dopa i altres fàrmacs dopaminérgicos utilitzats per a tractar el Parkinson.

En definitiva, el propòsit principal de l'estudi ha sigut provar la seguretat. L'ús de nilotinib, en dosis molt més xicotetes de les quals s'utilitzen per a tractar el càncer (de fins a 800 mg al dia), va ser ben tolerat sense efectes secundaris greus i que el fàrmac penetra en la barrera hematoencefálica en quantitats superiors als fàrmacs dopaminérgics. Però l'eficàcia observada en la cognició, les habilitats motores i la millorança de la funció no-motora (com el restrenyiment) para molts pacients va ser el resultat més dramàtic, diu Pagán. Els experts han recalcat que una persona en cadira de rodes va ser capaç de caminar de nou i altres tres persones que no podien parlar van ser capaces de mantenir converses.


Font: Revista Médica.

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"