dimecres, 30 de desembre del 2015

Les Corts demanen al govern que retire el recurs contra la sanitat universal

A proposta de compromís

El ple ha aprovat una iniciativa que insta al govern de Mariano Rajoy a retirar el recurs que va posar davant el Tribunal Constitucional

Redacció. València

La Generalitat valenciana no es dóna per vençuda i segueix avance en la defensa de la seua llei de sanitat universal. Així, aquest dimecres, el ple de les Corts ha aprovat una iniciativa de Compromís, amb aportacions del grup socialista, per la qual s'insta al Govern central a retirar el recurs que va imposar contra la llei que dóna assistència a immigrants en situació irregular.

La iniciativa es produeix després que el Tribunal Constitucional admetera a tràmit el recurs del Govern central contra la llei valenciana d'atenció sanitària universal, la qual cosa suposa la suspensió automàtica de la normativa recorreguda. No obstant açò, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va anunciar que si fóra necessari crearia una altra normativa per a atendre als immigrants sense papers.



Tribunal Constitucional.

Compromís ha presentat una proposició no de llei en la qual demanava que el Govern derogara el decret que va deixar sense assistència sanitària a les persones migrants, però posteriorment va presentar una esmena en la qual afig al text de la proposta de resolució un altre en el qual insta al Govern a retirar el seu recurs. El PSPV ha presentat una esmena, que Compromís ha acceptat, en la qual també es demana que s'alce la suspensió de la llei.

La diputada de Compromís Isaura Navarro s'ha preguntat: "Què li molesta al PP, que atenguem a la gent?" i ha ressaltat que el Govern de Mariano Rajoy no respecta que ací en la nostra comunitat ha guanyat l'esquerra i açò significa recuperar drets, no discriminar i invertir en polítiques socials per a tots, sense exclusió".

"Mentre uns opten per la discriminació i intent de crear ciutadans de diferents categories, uns altres concebem el món com un lloc d'iguals", ha ressaltat la parlamentària de Compromís, qui ha subratllat també que "l'atenció sanitària és una obligació pública per a totes les persones".

EL PPCV recolza la decisió del Constitucional

Per la seua banda, la diputada del PP María José Català ha manifestat que la consellera de Sanitat, Carmen Munt "ha quedat desautoritzada i manifesta una preocupant malaptesa jurídica, la suficient per a ser rellevada del seu càrrec immediatament".

"La senyora Munt ha de dimitir per incompetent", ha ressaltat. El socialista Ignacio Pujaves li ha replicat: "El que ha fet aquesta consellera és recuperar drets". Català li ha respost que "la consellera no sap ni de lleis ni de sanitat" i ha manifestat que "no podem anar, com república bananera, fent cada comunitat autònoma el que li dóna la gana".

© 2004 - 2015 Sanitaria 2000, S.L.

dimecres, 9 de desembre del 2015

El meu amic Tomas ha marxat.

Tomas compliria 58 anys el dia 29 de desembre.

Al juny passat es van complir 15 anys compartint la mateixa malaltia, el Parkinson.

Ahir a la vesprada Tomas, es va anar sense acomiadar-se.
Per al dia 15 li havíem preparat una sorpresa. Una visita carregada de cançons, records i amistat.
I principalment amistat.

Ell va ser, durant molt temps, el provocador de les periòdiques reunions d'amics, “Apropa´t”, les nomenavem, doncs érem el primer grup que es va formar en l'Associació Parkinson València, dedicat especialment als joves parkinsonians.

Eixes reunions extra associatives, van ser, per a tots, les millors teràpies “habidas y por haber”.
No ens limitem a conèixer-nos en una sala de gimnàs, o de psicologia, o logopèdia. No. La nostra teràpia no esta escrita ni té manual. Tomas, sàvia, i ens va descobrir, que les reunions informals, el contacte i les converses fora de la rigidesa i control dels professionals, era una gran ajuda.

I així va ser, les reunions, eren un compartir experiències, problemes i situacions, cosa que solament aquell que esta vivint aquest mal i prenent eixa medicació, sap i pateix. Ningú sap, cap neuròleg sap, el que sabem nosaltres del mal de Parkinson.

Es va prestar, s'apuntá a qualsevol “bombardeig”, prova o anàlisi. Li encantava aqueix paper. Volia viure. Volia sanar, com més prompte millor.


Conjuntament i per separat ens dedcarem a publicar en els nostres blogs, temes de Parkinson. Avui quede com a únic redactor de “Parkinson o simplemente Parkinson” i “A l'altre costat del Parkinson”.
Va viure independent mentre altres complicacions ho van asseure en una cadira. I es rebel·lava. Lluitava per no deixar-se.

I acabe. Mai ho vaig veure plorar, trist, decaigut. Vaig tenir la sort de compartir hores, moltes hores de xarreta nocturna. Érem, per als professionals que ens tractaven, dos casos crònics d'insomni, que a més no fèiem res per evitar-ho. Compartiem confidències de les nostres vides, i sabíem la deriva que podia prendre la mateixa. Érem conscients.

Tomas, amic, Nano, estic segur que prompte estaràs de petoneig amb tots els que amb tu estiguen, on estan els que es van. I amb facilitat faras amics. Però, la nostra amistat, eixa, eixa no me la lleva ningú.
Espere tenir la serenitat que tu has tingut durant el temps que ens hem conegut.
Nano, ens veiem en l'eternitat.

Tu, com sempre, cabota, havies de ser el primer.

Besades.

Vicent,




Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"