Si vols seguir les novetats de aquet blog, escriu la direccio del teu correu

divendres, 26 de febrer de 2016

FACILITA LA VIDA DEL MALALT

Com actuar amb un malalt de Parkinson

Quan la malaltia de Parkinson apareix en la vida del malalt el seu dia a dia va a canviar molt. Prompte no podrà realitzar tasques que abans eren quotidianes. Per açò, et donem aquests consells per a facilitar la vida al malalt

De com actuem amb i davant el malalt de Parkinson dependrà en gran manera la seua qualitat de vida.

• L'exercici, en combinació amb els medicaments adequats, millora la qualitat de vida, ja que disminueix la tensió i rigidesa del malalt. Cal animar-li per tots els mitjans a caminar diàriament.
• Valorar les forces i capacitats del malalt.
• No insistir en allò que no pot fer.
• Implicar-li en la presa de qualsevol decisió que li concernisca.
• Ajudar-li a fixar uns objectius fàcils i realistes, que puga aconseguir amb èxit.
• Evitar, costi el que costi, estressar-li més, donant mostres d'impaciència.
• Distribuir les tasques i activitats del dia en etapes curtes successives a fi de facilitar la seua realització. No cal oblidar que una persona amb Parkinson no pot fer dues coses alhora i que necessita executar cada moviment de forma conscient. Afavorir el descans. Les tasques quotidianes exigeixen més temps i energia a un malalt de Parkinson que a qualsevol altra persona, per açò és essencial que descanse per a tenir la força necessària per a dur-les a terme. Per la seua banda, la família ha de ser respectuosa quan el malalt es mostre cansat, alguna cosa que succeeix ràpidament.
• Reservar els moments en què els medicaments produeixen el seu efecte màxim per a realitzar les activitats que requerisquen més moviments, com la higiene personal o l'operació de vestir-se. El metge indicarà quins són els moments més apropiats.
• Cal tenir en compte que els problemes d'incontinència que es puguen presentar es deuen a la lentitud amb que la persona malalta es dirigeix al bany, que ha d'estar el més pròxim possible a l'habitació on el malalt passa la major part del seu temps.

Font: Plusesmas.com

La investigadora que fa tremolar al párkinson

L'article que dóna motiu a la seua tesi doctoral ha sigut guardonat per una revista científica nord-americana

Antón Parada  - 21 de febrer de 2016


La població, entesa sota un concepte de col·lectivitat, realitza dia a dia xicotetes proeses. Vegeu l'exemple d'un metge salvant la vida d'una persona. Però és un reduït conjunt d'individus el que pot arribar a canviar el món. Doncs serà un equip d'investigadors sanitaris el que descobrirà la cura contra el càncer. La magnitud del paper de cadascuna d'aquestes dues parts està lligada al rang de l'abast de la seua obra.


Foto de Marcos Mígez
Helena Fernández Llac (Palmeira, 1989) tenia dubtes sobre quin podria ser la seua futura professió idònia. Per açò, quan s'acostava l'examen de selectivitat, va acudir al costat d'un familiar a la clínica de fisioteràpia en la qual treballa. Allí li va sorprendre com es podia tractar a un pacient sense necessitat d'emprar medicació. Solament amb les mans. Des d'aquella visita va decidir que la funció seua seria la d'ajudar a la gent.

Lluitar en el laboratori


El que no sabia aquesta jove ribeirense de 26 anys és que no empraria les seues extremitats tal com acabava de veure. Molt lluny de Galícia, concretament en la capital californiana de Sagrament, divendres passat, un guardó es quedava sense el tacte necessari per a arreplegar-ho davant sis seients buits. A l'altre costat del mapa, aqueixos dits seguien teclejant incansables.


Aqueix premi pertany a Helena Fernández i al grup d'especialistes que van elaborar un estudi capdavanter sobre la malaltia de párkinson, conjuminant fisioteràpia i neurociencia. Va ser triat per la revista de psicologia nord-americana AJPM&R com a millor article del 2015 en aquest àmbit.


Aquesta recerca formarà part de la tesi doctoral de Fernández, quan dos treballs pendents de donar-se a conèixer davant la comunitat científica siguen publicats: «Es basa en la rehabilitació de la marxa en aquesta malaltia neurodegenerativa; l'objectiu de la fisioteràpia ací és el de maximitzar les capacitats funcionals del pacient».


Han estat indagant sobre el fet, encara no esclarit, que diverses setmanes d'entrenament sobre una cinta de córrer produeixen una millorança en el ritme de la marxa i la longitud de la gambada, que estan afectats per aquest trastorn. Intenten descobrir els mecanismes neurofisiológicos que subjauen a aquestes millores i el potencial terapèutic que podria tenir, com la reducció dels tremolors.


«Seguim diverses línies, combinem els efectes del tapís rodant amb diferents modalitats d'estimulació cerebral no invasiva», explica sobre les tècniques que van usar mitjançant la implantació quirúrgica d'elèctrodes amb corrents elèctrics de baixa intensitat, quasi imperceptibles. Després d'un minuciós període de recollida de mostres i la fase experimental de proves, el projecte final es presentarà enguany.


Un be major.


Per a entendre el gir acadèmic que va donar Helena Fernández cal remuntar-se a quatre anys arrere, quan va acabar la diplomatura en Fisioteràpia per la Universidade de la Corunya (UdC) i va sentir la necessitat de seguir formant-se, accedint al grau i posteriorment al màster en neurociencia. Així va contactar amb equips de recerca fins a caure en el Control Motor Group, localitzat en la facultat de INEF depenent de la UdC.

En l'actualitat, des d'aquest centre de la Corunya preparen un nou projecte que també està enfocat en el párkinson, però que abordarà els aspectes cognitius de la memòria o l'atenció. «La veritat és cada vegada se sap més d'aquesta malaltia, que fa anys impactava quan era diagnosticada», va puntualitzar esperançadorament la investigadora.


Després d'una estada predoctoral de tres mesos a Copenhaguen, que va tenir lloc l'any passat, va poder analitzar de primera mà les instal·lacions daneses i les eines tecnològiques de les quals disposen per al seu estudi basat també en el tapís rodant, però amb afectats per paràlisi cerebral. Sempre ha gaudit de beques, encara que va reconèixer que existeix escassetat de recursos a Espanya.
Es preguntaran què queda d'aquella xica il·lusionada en traspassar la porta de la clínica de fisioteràpia. Finalment va comprendre que a voltes és necessari cometre el sacrifici de no poder ajudar a persones cada dia, amb el somni d'eradicar aquesta xacra per a tota la humanitat. 


La importància de l'esport:


Fernández va practicar des de ball gallec a tennis. Ara acaba de fitxar pel Arcade Inforhouse Santiago de triatló, encara que sempre havia pertangut al Club Triatló Ribeira fins a enguany, ja que es va canviar per a tenir la possibilitat de competir amb un equip femení.


Treball de finalització de Grau:


El seu estudi va tractar sobre neurones en espill i com la imaginació d'un acte motor incideix en persones amb membres amputats.


Font: La Veu de Galícia

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"