El dijous 11 d'Abril, amb motiu de la Setmana Mundial del Párkinson,
instal·larem les nostres taules informatives en diversos punts de la
ciutat de València, per a donar a conèixer als ciutadans la malaltia i
la nostra labor amb els afectats i els seus familiars. Ens podreu trobar de 10 a 14h. en: - Plaza de l'Ajuntament de València (porta principal). - Catedral de València (encreuament del carrer Micalet amb carrer Brodadors). - Creue c/ Emmuralle de Santa Ana amb c/ Conde de Trénor. - Centre d'especialitats Juan Llorens (porta principal). - Centre d'especialitats Alboraia (porta principal). - Centre d'especialitats Monteolivete (porta principal). Si aqueix dia ens veus... no ho dubtes, acosta't a conèixer-nos! Estarem encantats d'informar-te!
Quan Peter Linton va ser diagnosticat amb la malaltia de Parkinson fa
quatre anys, la primera idea que va passar per la seua ment no va ser
prendre classes de ballet.
La condició afecta la coordinació de Peter, fa que el seu moviment siga
més lent i menys controlat, i li produeix dificultats amb l'equilibri i
per a caminar. Un pensaria que el ballet seria l'últim per a ell.
Però
en els salons d'assaig en el Ballet Nacional d'Anglaterra, mentre el
pianista toca música de "Cascanueces", ell alça els seus braços, llest
per a ballar.
"Ara vas agafar a classes de ballet setmanals,
enfocades específicament a gent que viu amb la malaltia de Parkinson
per a ajudar-los amb l'equilibri i la coordinació; i en el procés ha
trobat una nova forma d'expressar-se".
"Els exercicis físics són justament açò, però la música agrega una nova dimensió al que estem fent", va dir.
"Estem tractant d'expressar-nos, no solament en la dansa, sinó responent a la música. I crec açò bastant absorbent".
Expressió corporal
Descobrir
maneres d'expressió és especialment important per a els qui viuen amb Parkinson, perquè molts dels seus símptomes dificulten la comunicació.
Les formes d'art expressiu com la dansa podrien oferir una renovada
esperança.
Les classes setmanals de Dansa per Parkinson són manejades pel Ballet Nacional d'Anglaterra.
"Després de la classe un se sent millor de diverses maneres diferents", afirma Peter.
"Primer,
està la part purament física: fer una mica d'exercici, a voltes molt
vigorós, per a afluixar els músculs i millorar el to".
"Després
ve la música: tens una hora de música molt bella, i açò afig aquesta
dimensió emocional. I a més està la part social: la tassa de te després
de classe".
Investigadors de la Universitat de Roehampton,
encapçalats per la doctora Sara Houston, estan mesurant els canvis
observats en el benestar físic i emocional dels pacients.
L'estudi,
que s'estendrà dos anys més, monitorea els canvis en l'equilibri i
l'estabilitat dels pacients, i també els entrevista sobre les seues
experiències.
"Estem examinant l'experiència que algunes persones amb Parkinson podrien tenir ballant", va dir Houston a la BBC.
"Aqueixa experiència abasta canvis en el físic, així com en les percepcions del que la gent pot fer, la seua salut i benestar".
Trobar mitjans d'expressió pot ser un desafiament particular per a
pacients amb Parkinson. La malaltia afecta a entre set i deu milions de
persones a tot el món i la recerca suggereix que més de tres quartes
parts tenen dificultats amb la parla i la veu.
"Tenen dificultat per a expressar-se en diversos sentits", va dir Houston.
"Primer, a través del parla, que a causa de Parkinson sol arrossegar les paraules o disminuir la seua intensitat".
"I
també a causa de la rigidesa i lentitud dels músculs, les expressions
facials no funcionen tan bé, de manera que sol ser difícil per als
malalts de Parkinson comunicar-se i, a través de la comunicació,
expressar-se".
I les classes de Dansa pel Parkinson podrien oferir una eixida perquè els pacients enfronten aqueixes dificultats.
La recerca d'Houston és reveladora sobretot el que la dansa ha d'oferir més enllà del simple exercici i moviment.
Per a Peter, qui sent una predilecció pel ballet des de fa més de 40 anys, les classes certament semblen tenir efectes positius.
"No em cap el menor dubte que fer més exercici millora els símptomes".
"Mai
es van a guarir, però almenys no van a empitjorar. I alguns m'expliquen
que ara lluïsc i em comporte millor que fa tres anys". FUENTE: artícul complet enBBC
La companyia austríaca de Viena AFFiRiS AG va anunciar al començament
de desembre que ha començat els assajos clínics de la primera vacuna per
a tractar la malaltia de Parkinson L'estudi d'un màxim de 32 pacients es va dissenyar per a provar la seguretat i tolerabilidad de la vacuna, trucada PD01A. El Parkinson es creu que resulta del dipòsit de formes patològiques d'una
proteïna anomenada alfa-sinucleína en el cervell, causant la mort de
les cèl·lules, en particular en la regió coneguda com la substància
negra. L'acumulació d'alfa-sinucleína interromp la producció de
la dopamina, un neurotransmissor en el cervell, impedint el moviment i
causant tremolors. La malaltia és fatal en última instància. La reducció de les concentracions de la proteïna es creu que té un efecte beneficiós sobre el progrés de la malaltia.
La PD01A està dissenyada per a estimular la producció d'anticossos contra
l'alfa-sinucleína sense afectar a les proteïnes estretament
relacionades. S'estima que 4 milions de persones en el món occidental pateixen de Parkinson, i s'espera que augmente aqueix nombre a 9 milions en 2030. L'inici
de la primera fase de l'assaig clínic no significa que la vacuna siga
segura per a l'ús en éssers humans (és el primer objectiu de l'estudi),
ni que siga realment efectiva (eventuals següents fases de l'estudi
hauran de demostrar-ho), ni tampoc que estiga disponible ara o en breu
per al seu subministrament. Lligen Notícies a fons: UCP - la vacuna per al Parkinson per a entendre l'abast de l'estudi.
