Teràpia genètica podria "curar" la malaltia de Parkinson

Científics van aconseguir revertir els símptomes de la malaltia de Parkinson en sers humans amb una nova teràpia genètica.

Escàner cerebral

La teràpia utilitza un virus per a introduir un gen en el cervell.

Encara que l'estudi, dirigit per un científic del Col·legi Mèdic Weill Cornell, a Nova York, Estats Units, va ser dut a terme amb un grup xicotet de pacients, és la primera vegada que s'aconseguix reduir la discapacitat de moviment que patixen estos pacients.

La malaltia, que resulta de la mort de neurones, provoca tremolors descontrolades, rigidesa i dificultat en els moviments.

L'enfocament de la nova teràpia, els detalls dels quals apareixen publicats en The Lancet Neurology, utilitza un virus per a introduir un gen en el cervell.

Encara que hi ha fàrmacs i teràpies que poden reduir els símptomes, fins ara no hi ha una cura per a esta malaltia, que només als Estats Units afecta 1,5 milions de persones.

Estudis en el passat han demostrat que els pacients amb Parkinson tenen nivells menors d'un compost químic, amomenat GABA, en una regió del cervell coneguda com a nucli subtalámic.

Injecció de virus.

El primer pas de la investigació, duta a terme en uns quants instituts d'investigació dels Estats Units, va ser crear un virus que "infecta" a les cèl·lules cerebrals amb un gen la funció del qual és incrementar la producció de GABA.

En l'assaig es va injectar el virus en el cervell de 22 pacients, i altres 23 pacients van ser sotmesos a una "cirurgia falsa" per a fer-los creure que també se'ls havia injectat la teràpia.

Sis mesos després del tractament -batejat NLX-P101- es van analitzar les seues funcions motores.

Els resultats van mostrar que els pacients que van rebre el gen van tindre una millora de 23,1% en les seues funcions motores, mentres que l'altre grup va millorar un 12,7%.

Els pacients que van rebre la NLX-P101 van mostrar una reducció significativa en els símptomes motors del Parkinson. Açò representa un enorme avanç en el desenrotllament d'una teràpia genètica per a una àmplia varietat de malalties neurològiques

Prof. Michael Kaplitt.

Segons els científics, l'avanç no sols és important per als pacients amb Parkinson. També podria ser utilitzada per a tractar altres malalties neurològiques.

"Els pacients que van rebre la NLX-P101 van mostrar una reducció significativa en els símptomes motors del Parkinson, que inclouen tremolor, rigidesa i dificultat per a iniciar moviments" afirma el doctor Michael Kaplitt, del Col·legi Mèdic Weill Cornell, a Nova York, qui va dirigir l'estudi.

"Açò representa un enorme avanç en el desenrotllament d'una teràpia genètica per a una àmplia varietat de malalties neurològiques", agrega.

Segons els doctor Kaplitt, la millora en les funcions motores dels pacients va ser vista des del primer mes de l'estudi i va continuar sense canvis durant els sis mesos que va durar l'assaig.

Amb cautela.

Altres experts afirmen que l'avanç és "molt encoratjador" però encara fa falta dur a terme estudis més amplis per a confirmar la seguretat y/u efectivitat de la teràpia.

"El resultat és important però ha de prendre's amb una certa cautela perquè constituïx, com a mitjana, una millora xicoteta" va explicar a la BBC el professor Nicholas Mazarakis, especialista en teràpia genètica de l'Imperial College de Londres.

"A més, l'absència de de millores importants en altres mesures de símptomes secundaris com la discinesia i la qualitat de vida entre ambdós grups, garantix la necessitat dur a terme futures avaluacions a llarg termini d'este tractament en més pacients" agrega.

Encara que els investigadors afirmen que esta teràpia genètica és confiable, s'han expressat temors per la seua seguretat.

Segons la doctora Michelle Gardner de l'organització Parkinson´s Uk, "este estudi mostra que la teràpia genètica és prometedora per a trastorns neurològics com el Parkinson".

"Però encara no sabem quant de temps duren els seus beneficis o si podria haver-hi problemes a llarg termini amb conseqüència d'introduir un virus en el cervell", agrega l'experta.

LA CAIGUDA

La web de UNIDOS CONTRA EL PARKINSON, ha publicat l´entrada que Tomàs, ja publicá en este bloc i que titulava "La caiguda".

 

En el relat, Tomàs, participa tots i cada un dels sentiments que li produïx  una caiguda sense sentit, i que tots sabem que és degut a "parkin", com ell mateix el nombra, i demostrant que la força de voluntat, pot contra qualsevol prova que ens vaja posant per davant, ara amb totes les lletres " el Parkinson".


Tomas, demostra que té, vol i pot compartir amb els altres les seues discussions i acords amb "parkin",  i ens pot  servir als que li seguim en la nostra lluita contra el Parkinson.

Jo que compartisc este blog amb Tomas, he de felicitar-lo, per que, ara ja sap, que també ell pot agafar un bolígraf i ajudar-se i ajudar-nos. 

Vicent, 

Obertes les inscripcions per al III Congrés Espanyol sobre la malaltia de Parkinson

La Federació Espanyola de Pàrkinson ha obert el termini d'inscripcions per al Congrés Espanyol sobre la malaltia de Parkinson que´s celebrarà a Saragossa els dies 23 i 24 de setembre. Des del dia 15 de març fins mitjan de setembre, totes aquelles persones que vullguen assistir podran inscriure's en la pàgina web del congrés:http://www.fedesparkinson.org/congreso/

El congrés està dirigit a afectats de la malaltia de Parkinson i als seus familiars; a professionals sanitaris i rehabilitadors; a investigadors d'esta matèria; i a persones o col·lectius interessats en la malaltia.
En la pàgina web del congrés també està disponible el programa preliminar que ha sigut elaborat conjuntament entre la Federació Espanyola de Pàrkinson i el seu comité mèdic assessor. Este comité ho componen: Dr. Gurutz Linazasoro, el Dr. Francisco Grandas, el Dr. Eduardo Tolosa, el Dr. José Chacón, la Dra. Rosario Luquín, la Dra. María José Català, el Dr. Juan Carlos Martínez Castrillo i el Dr. Pablo Martínez Martín.
Les conferències previstes tractaran sobre temes diversos com els trastorns de l'equilibri de la marxa i caigudes o els tractaments de la malaltia de Parkinson avançada. La federació té previst incloure una conferència que aborde les últimes novetats terapèutiques i les noves línies d'investigació. També s'han inclòs en la programació tallers destinats a diagnosticats de Pàrkinson d'Inici Primerenc, familiars i professionals.

Estem a Barcelona promovent el pròxim WPC 2013

Unidos contra el Parkinson

Informació, novetats i noticies sobre l´Infermetat de Parkinson

                                                Montse López i  Fulvio Capitanio

CRÒNICA. Reunio d´amics II.

 
Una segona reunió d'amics. Esta vegada, amb un nou component i ja som cinc. La trobada proposada en la nostra reunió de gener, va estar organitzat per Tomàs i Vicent, amb la participació de Pepe.  Junt amb José Ramon, i esta vegada Víctor, el grup ja ocupa vorera quan es desplaça.  Em done compte quan, amb la meua càmera de vídeo, vaig prenent moments de la reunió. Veig a un grup d'amics, de mitjana edat, conversant animadament, fent fotos o posant. 


“Si algú que ens coneix ens veu, dirà, que quadrilla de sonats”.

-   Em dóna igual. Estic molt a gust, gràcies.

Pepe ve famolenc, Víctor amb el periòdic i Tomàs amb un bastó diferent del de la reunió anterior. Jo per a variar, carregat de més. Càmera de fotos, càmera de vídeo, trípode, …………. 

Segurament que he sigut el primer a moure'm, sóc el que mes lluny esta. He arribat a l'Estació del Nord, no hi havia ningú esperant-me, amb banderetes, mocadors….., res, ningú.

Em diuen que mitja hora. Val, perquè jo ací no espere. Em faig una volta per la Plaça de l'Ajuntament. És enjorn, fa un dia resplendit. Els quioscos de flors estan oberts i tenen molta varietat de colors. Els jardins, també estan florits. Hi ha preparatius de tanques i barreres. Vénen uns dies de mascletá diària. Les Falles ja esta ací i la fase diària:

      -  Senyor pirotècnic pot començar la mascletá.

Ens trobem, a falta de José Ramon, que vindrà mes tard, i donem compte d'uns entrepans excel·lents: de sèpia, de calamars.

Estem en la terrassa d'un bar del Mercat Central. A la nostra esquerra, el bell edifici de la Llotja. Molt animat el carrer.

        -   Home, estem en el Mercat Central i és dissabte, cavaller.


Tomàs i Pepe, compartint afició, proposen la vista a la Plaça Redona. 

Recorde que, tindria uns catorze anys, el meu tio Pedro em va convidar a passar les falles en sa casa. En la plaça Redona comprarem una espècie de lloret. Deien que podia parlar si jo tènia constància.  Jo no se si el lloro podia haver arribat a dir paraula, però llest era un estona. Amb el seu pic va pujant un dels xicotets barrots de la gàbia i va escapar.

     -  Adéu lloret xarrador, i………. llest.
 
La plaça, la recordava jo, més animada. Pareix que estan d'obres. Seguim, ens endinsem en el barri del Carme. Visitem l'Associació Ornitològica. Tomàs és soci, Pepe busca elements per a les seues gàbies. Quina exposició de pardals en el primer pis !. Tots els colors de l'arc i les seues combinacions, allí representats.. Que estrèpit, que sarau. Tants pics donant el cant.
 
Torre de santa Caterina. Bella. Alta i esvelta.

“Plaça dels Ànecs”, terrassa i refresc. José Ramon s'unix al grup. Xarrada animada. Confiança i bon ambient. 
 
   -   Va movent-se !. Hi ha una exposició de fotografies dels periòdics, en la Universitat.

L'exposició es titula “frag ments 2010 fotoperiodistres valencians”. Ho sent, no la seguisc. En l'entrada i en l'eixida se'm talla la digestió.

Fotos i vídeo, com a fons la font de la plaça del Col·legi del Patriarca.

José Ramon em presenta a Albert Dasi, escriptor de Bétera. Diu José Ramon que és com jo, escriptor. Jo escriptor?. Crec que em va millor el “rollero emborronador de fulls de paper”.

Menjar en “La Utielana”. Tomàs exalçant el lloc. Quan eixim, tots estem d'acord. Qualitat-atenció-preu, recomanable 100%. No reserven. Ple fins als límits. Rapidesa, simpatia.  Pepe, el seu propietari, departint pel menjador. 

   -    Pepe fes-nos una foto.

   -   No se, el meu pols no esta molt bé.

Tomas:

  -   Repetix-la, eixa esta molt malament.

Passeig digestiu, direcció plaça de l'Ajuntament.

Refresc en els baixos de l'Ateneu Mercantil.  Traspàs de sons de cant de canaris en els mòbils, com a tons.

Records de vells roquers. Algun s'atrevix a entonar un tornada, o dos. Víctor recorda  “ Get on your knees” de Los Canarios, per alló del cants del politonos dels telefons. I l'entona. 

 

Em despedixen davant de la fatxada de l'estació del Nord, fatxada “amb una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana”.

José Ramón es torna. L'ultim acudit. I ix corrent per a unir-se al grup de VIctor, Tomas i Pepe, que quasi han desaparegut de la meua vista.

      -   Adios. Adeu.

En el tren, repàs. Em dic que hi ha sigut un bon dia per als cinc.

A casa muntant el vídeo, revisc el dia.

I ara escrivint, una altra vegada  revisc el dia.


I com va ser un bon dia per als cinc, no m'importara reviure-ho.

I serà totes les vegades  que necessite prendre aire i seguir.

NOVA REUNIO D´AMICS

AVANÇ

Notícia d'agència.- Pareix que hui, a València, s'ha reunit un grup d'amics, els quals compartixen en comú l'EP.


Els promotors de la trobada, a preguntes de la nostra reportera Mari Pili, diuen sentir-se molt satisfets pel resultat de la reunió. Entre altres, s'ha assentat les bases per a noves celebracions, amb temes que abordar, molt interessants.

Des d'esta pagina comuniquem als nostres lectors que hi ha previst un comunicat oficial, on es detallaren les conclusions d'esta segona trobada. En quant es trobe en les nostres mans, es publicara detalladament.
La reunio es va coronar amb un menjar al  Restaurant La Utielana.

Des d'esta pagina comuniquem als nostres lectors que hi ha previst un comunicat oficial, on es detallaran les conclusions d'esta segona trobada. En quant es trobe en les nostres mans, es publicara detalladament.

SEGUR QUE ENS CONEIXEREM MES.

Si, em vaig comprometre a participar en este blog conjunt. La idea és participar les nostres activitats individuals o en grup, i que poden ser d'interés d'altres persones.

Camine embolicat amb mil coses al mateix temps, i és possible que tinga descuidat algun flanc, dels molts que tinc oberts, i este pot ser u.

Per això, abans de la conversació quasi diària que mantenim, Tomás i jo, vull preparar esta entrada, on reflectir les impressions que em van produint les activitats en este blog. També l'organització de trobades dels amics amb un “desinterés” comú.

Quan vaig començar, a primers de juny, a anar per l'Associació Parkinson València, i més concretament, a l'integrar-me en el grup Apropa´t, el convenciment, l'acceptació, les ganes de fer front i les ganes de viure, ja estaven presents.  La meua integració en l'Associació, era una manera mes d'expressar que volia unir-me a un grup, del que anteriorment desconeixia la seua existència, i compartir experiències, donar i rebre informació, participar i, en fi, departir amb altres persones que parlaren el mateix idioma. L'idioma, traduït en lluita incruenta amb quelcom que es va ficar en els nostres cossos, i que de cap manera teníem previst.

En eixe grup, i en les dos primeres reunions, vaig pensar:

Crec que no vaig a integrar-me.

 No vaig veure a primera vista que poguera tindre quelcom en comú amb els altres. Que bovo, no?.  Quelcom en comú.

   -  Home Vicent,  però que fas ací?, precisament perquè tens quelcom en comú.

Cert. No dubte ja. Vaig comprendre. Veig que tots eren persones intel·ligents. Gent amb ganes de fer, dir i participar els seus sentiments. Inquiets i actius.

Vaja, quina quadrilla. Al fi, serem tots, molt  pareguts i  amb un denominador comú. Inquiets, interessats, vius, actius.

Amb Tomás i José María, vaig començar a treballar el tema dels blog´s. Llavors comencem a veure quines eren les nostres coincidències.

Ens agrada parlar, de la qual cosa siga. Ens agrada transmetre els nostres pensaments, escrivint. Ens agrada la fotografia, captar instants. Tenim jovis especials, Quan dic especials, és que no són molt comuns.
Fomentarem la nostra amistat. Per això, el dissabte, ens ajuntarem, caminarem junts, farem fotos o vídeo,  menjarem, i estic segur que ens coneixerem més.

I, com no, ho plasmarem Tomás i Vicent, en este blog amb la firma de vicentomas.

Si ens seguiu, sabreu de nosaltres.