L'estesa creença que la dopamina regula el plaer pot passar a la
història davant els últims avanços científics sobre la funció que
compleix aquest neurotransmissor i que demostren que en realitat regula
la motivació, provocant que els individus s'engeguen i perseveren per a
aconseguir alguna cosa ja siga positiu o negatiu. La revista de
neurociencia Neuron publica un article d'investigadores de la
Universitat Jaume I de Castelló que revisa la teoria dominant sobre la
dopamina, plantejant un canvi de paradigma amb importants aplicacions
tant en patologies relacionades amb la falta de motivació i la fatiga
mental com a depressió i Párkinson, com en aquelles en les quals
existeix una motivació i perseverança excessiva, com les addiccions.
“Existeix
la creença popular, i també científica, que la dopamina regula el plaer
i la recompensa, que quan aconsegueixes alguna cosa que et satisfà
alliberes dopamina, però en realitat les últimes recerques estan
demostrant que aquest neurotransmissor actua de forma prèvia, és el que
ens mou a actuar, s'allibera per a aconseguir alguna cosa, ja siga
evitar un mal o aconseguir un bé”, explica Mercè Corretja, coautora de
l'article. La investigadora del grup de Neurobiología i Genètica de la
Conducta Motivada de la UJI, explica que ha arribat un moment en el qual
les dades pesen tant que es planteja un canvi en la teoria dominant.
Els
estudis realitzats en els últims anys demostren que s'allibera dopamina
tant per sensacions plaents com per estrès, dolor o pèrdues. “Està tan
implicada en el negatiu com en el positiu, però s'han esbiaixat molt les
recerques per a solament incidir en el positiu”, explica Corretja.
L'article planteja una revisió del paradigma basada en dades de diverses
recerques, incloses les realitzades durant les últimes dues dècades pel
grup de la UJI en col·laboració amb John Salamone de la University
of Connecticut a Estats Units, sobre el paper de la dopamina en la
conducta motivada en animals.
En concret, en
els estudis realitzats amb rosegadors, s'ha demostrat que un animal amb
uns nivells normals de dopamina s'esforça per a aconseguir una
recompensa més valuosa malgrat poder accedir sense cap treball a una
menys valuosa. No obstant açò, si es redueixen els nivells de dopamina,
l'animal pren únicament l'aliment o la recompensa que no li suposa
esforç i renúncia a aconseguir una altra més valuosa. En el cas de
l'addicció, la dopamina està elevada durant l'esforç anticipat que un
animal ha de fer fins a aconseguir la droga. “No està regulant el que
l'animal sent quan pren la droga, si no que està provocant que persevere
fins a aconseguir-la”, explica la investigadora.
El
nivell de dopamina depèn d'individus, per la qual cosa hi ha persones
més perseverants que unes altres per a aconseguir una meta. “La
dopamina porta a mantenir el nivell d'activitat per a aconseguir el que
es persegueix, per la qual cosa en principi és positiva, no obstant açò,
sempre dependrà dels estímuls que se cerquen. És vàlid tant si
l'objectiu és ser bé en els estudis com si la fi és el consum de drogues
d'abús, val per a la motivació normal i per a la patològica”, assenyala
Corretja. Els elevats nivells de dopamina també explicarien la conducta
dels denominats cercadors de sensacions. “El que la dopamina regula no
és que el viscut els produïsca més plaure, sinó que estan més motivats
per a actuar. La producció de dopamina s'ha confós durant molt temps amb
la satisfacció, pensant que provoca que aquestes persones senten més,
quan el que fa és que siguen més actius”, indica.
La falta d'energia i motivació està també relacionada amb altres síndromes que presenten fatiga mental com el Párkinson.
Conèixer
quins són els paràmetres neurobiológicos que fan que les persones es
motiven per alguna cosa és important per a moltes facetes de la vida,
tant a nivell laboral, educacional o en la salut. Davant aquesta nova
perspectiva, la dopamina es presenta com un neurotransmissor bàsic per a
fer front a símptomes com la anergia, és a dir, la falta d'energia que
es presenta en patologies com la depressió. “La gent deprimida no té
ganes de fer res, qualsevol esforç ho veu com una muntanya, i açò és
perquè en la depressió hi ha nivells baixos de dopamina i, per tant,
mancada motivació”, explica Corretja.
En el cas
oposat, en els desajustaments a l'alça, la dopamina podria estar
implicada en problemes de conductes addictives, que porten a una actitud
de perseverança compulsiva. En aquest sentit, Corretja indica que els
antagonistes dopaminérgicos que s'han aplicat fins ara en problemes
d'addiccions probablement no han funcionat perquè no s'ha fet un
plantejament adequat del tractament en partir d'una comprensió errònia
del funcionament de la dopamina i és que “ara sabem que no està regulant
les emocions, com establia la creença general, sinó la motivació per a
satisfer-les”.
