diumenge, 3 d’abril del 2016

Les Claus (1ª i 2ª). L'EVOLUCION DE LA MEUA VIDA AMB PARKINSON I LES CLAUS PER ENTENDREM

Encara que cause poc interès en els meus lectors, no deuria de ser així, prossegueix amb les 2 primeres claus, de les 10 Claus per entendre el meu Parkinson.
 
Les Claus 

1ª Clau - Tots som diferents.
               Míram. 

És tan dispersa la simptomatologia que aproximadament 15 són els símptomes presents, combinats de mil maneres, per arribar al diagnòstic. Aquests 15 símptomes poden sentirse o veures de manera i amb trets diferents en cada cas. L'evolució varia en cada un de nosaltres, no són iguals els casos.

Els meus nombrosos viatges als pous de Benigembla, fos l'hora que fos, eren un plaer per a mi. Ja podia ser per una avaria greu, que per una visita rutinària. Conduir és la meva passió, ¿o és llegir ?. Tots dos dos, ja. Llegir i conduir.

Hi havia notat que en els meus viatges a Lleida, al pas per la zona de granges porcines, inflava pit i boca i nas de bat a bat, mentre els meus acompanyants taponaven tots els seus orificis per aturar l'entrada del nauseabund ambient.

 El meu sentit de l'olfacte era, és i serà inexistent. 

No vaig aclarir en el paràgraf anterior sobre els viatges a Benigembla. Em dormia. Jo que presumia de conduir amb el cotxe ple de belles i bells dorments, de no necessitar de ningú que em donés "xarreta". 

El meu dolor al maluc, just en el punt on sembla que tenim un cargol que fa que puguem balancejar les cames. Revisat, radiografiat, tractat amb infiltracions.  

Un dia de juny de 2005 vaig sentir que alguna cosa se m'havia trencat. 

Després, i un cop passat vaig recordar, que el dit petit tamborileaba el braç del sofà mentre mirava la sèrie del Dr House, al qual em comparaven per la similar coixesa, i possiblement la meva tradicional serietat, traduïda per alguns com de mal geni. 

Els meus nombrosos símptomes, però cap era sistemàticament el mateix d'altres malalts, ja que cada un té una sofriment diferent. Per exemple: jo no tremolo, però tinc rampes, escric difícilment però la meva veu és audible. Sóc lent en la presa de decisions i encara que comprenc els raonaments dels meus interlocutors, executo lentament. 

Amb el tractament escollit al principi, el meu cervell no reaccionava de la mateixa manera que en altres casos, pel que el meu neuròleg va anar ajustant les dosis per mitigar la relació de queixes deficiències, o canvis que jo li explicava, adaptant-les al meu cas per alleujar els meus símptomes.

 I dedicar-me a conèixer-me millor

• Estic atent a nous símptomes que van sorgint i als efectes de la medicació.
• El meu Neuròleg i jo som com dos socis, parlem sense embuts.
• m'atreveixo a afirmar que la medicació que és apropiada per a un altre pacient pot no ser l'efectiva per a mi.

A veure com em poden donar suport millor

• Escolta: Jo sé el que em molesta o em fa patir.

A veure com puc cuidar millor, jo mateix.
• No generalitzo.
• Els símptomes que observos no són ni una mínima part dels que tinc ..



 2a Clau - Lents. 
No vaig ràpid. Tingues Paciència.

Vicent Ibañez i Pilar Juan
El 88% de les persones amb malaltia de Parkinson es veu afectada per la lentitud de moviments, i això, des del començament de la malaltia.

Jo no prengui consciència de la meva lentitud ni un menor ús habitual del braç i mà esquerra.

Aquesta lentitud s'amaga derrere d'una sèrie de símptomes complexos que els nostres familiars dirien: Don sense presses. 

A més presses, més bloqueig i lentitud. No podré, és impossible !!!
  
Aquest és el símptoma bàsic de la meva malaltia: la pèrdua de dopamina en el cervell causa la pèrdua de moviments automàtics i per tant em alenteix. He de "pensar" cada gest, un per un, un per un .... El que es fa sense si més no pensar-hi, em veig obligat a fer-ho voluntàriament.

 És com una sentència judicial: "condemnat a perpetuïtat al moviment voluntari".

Aquest és un dels grans obstacles a la convivència, no per mi, sinó per al meu entorn. 

Per exemple, si tarde un minut per lligar-me una sabata ... 
O tarde un minut per ficar al trau un botó del puny de la camisa .... 
Això exaspera qualsevol ... .me exaspera a mi, fins i tot. 

A la taula, vull agafar el got i beure, per fer aquest simple gest, el temps d'execució és cada vegada més llarg i previngut.

 En una societat on tot ha d'anar o ser ràpid, el meu procés em porta contra corrent. No obstant això, crec que he arribat al punt de assumir-ho i aprofitar aquest ritme lent per agafar-me el temps, mirar el món i reflexionar.

 I dedicar-me a conèixer-me millor

 - Evitar les hores punta per, fer les meues compres, per exemple ... .. 
- No sobrecarregar-el dia: Necessite una reserva de temps per descansar. 

A veure com em poden donar suport millor 

- Respectar el meu ritme. Si em acceleres, només aconsegueixes frenar-me!.
- Jo només puc fer una cosa alhora ... parlar o caminar, menjar o mantenir la conversa.
- Déixam temps per respondre. Jo t'he entès perfectament.
- ¿Una cita, un programa d'activitats ?. Ajudeu-me a preveure els marges de temps. 

A veure com puc cuidar-me millor, jo mateix.

- Dedicar temps per a exercicis d'educació i adaptació, als meus temps, a mi ritme: com em vist, em despulle, em rente ... ..
- En els exercicis d'educació, saber, que qualsevol obstacle pot ser salvat, jo sóc molt capaç de fer qualsevol cosa: "Però Vicent, no et carregues d'objectius, no cregues que ja ets un expert, és qüestió de dia a dia.

Continuara .......

dissabte, 26 de març del 2016

Les 10 Claus. L'EVOLUCION DE LA MEUA VIDA AMB PARKINSON I LES CLAUS PER ENTENDREM.



DIA 11 DE ABRIL. DIA MUNDIAL DEL PARKINSON.

También se celebra el nacimiento de James Parkinson


L'EVOLUCION DE LA MEVA VIDA AMB PARKINSON I LES CLAUS PER ENTENDREM.

Cada pas és una conquesta

 
Quant vaig trobar la notícia, que fa un temps, França Parkinson va publicar els resultats d'una investigació titulada: "La vida i el patiment amb Parkinson", on l´objectiu era donar veu als pacients que amb la seua vivència diària, podien ajudar a una millor comprensió del públic, dels professionals de la salut, i dels parents, sobre la realitat de la malaltia.


La guia de l'estudi es basava en 10 respostes de persones amb Parkinson. En elles expliquen simplement els seus símptomes, la forma en què ells els experimenten, i que afecta a les seues vides, en les seues relacions i en el seu quefer diari.

Amb aquests testimonis, que es van enriquir en reunions amb intercanvi d'experiències de cada un, es van validar els consells que s'aportaven:
  
- Als malalts per conèixer millor la sea malaltia.
- Als cuidadors poder donar millor suport. 
- Al personal de salut per donar una millor atenció per a "mi" ...... i proporcionar a tots les claus per comprendre millor la malaltia de Parkinson. 

L'ús del "Jo" es basava en la paraula repetitiva de tots els testimonis.

------------------------------

Michael J. Fox
El 5 de desembre de 2015 es van complir els meus 10 anys del diagnòstic de la meva malaltia de Parkinson. Al "ensopegar" fa uns dies amb l'estudi realitzat pels francesos, vaig pensar que aprofitant la meua experiència i les opinions i resultats de l'estudi, fer un balanç del que vixcut i intentar explicar les 10 claus, des del  "meu" Parkinson.

Les 10 claus per comprendrem millor.

Estranya malaltia, la malaltia de Parkinson. Cada vegada que algú em pregunta com es estas?, com et va?, immediatament em quedo sense paraules i sense idees al cap per transmetre. Fins i tot aquells que coneixen els efectes produïts per l'emotivitat excessiva no entenen com em pot afectar tant per aquesta simple pregunta.

Si no donem les claus del que ens passa, del que em passa a "mi", sobre el meu simple Parkinson, el meu interlocutor em trobarà molt estrany.
                                                                                                                                                                      
És Es difícil descriure el que esta malaltia ocasiona a mi, ja que esta experiència física és especial. El més confús són els incongruents sobresalts que apareixen .... dels que mai sabem quan i per quant de temps. Puc ser i semblar bastant "normal", i en un moment donat, i de sobte em desintegro fins al punt de no poder estar dempeus. I això, en un moment. He de interrompre, i per evitar que el meu interlocutor no se senti malament, al mateix temps, d'alguna manera, anunciar-li que necessito amb urgència seurem. 


Los sintomas mas conocidos
Poques persones saben el pes d'aquesta malaltia que m'afecta tots els dies, o fins i tot les formes que pot prendre. Només aquells que la pateixen saben de que parle. Experimentem situacions que poden ser incòmodes, doloroses, vergonyoses, de conseqüències lleugeres o simplement còmiques, però sempre d'ansietat ... d'ubicació. Quan les parts, la del moviment i la raó es retroben, no ho vivim sols íntimament, sinó que també ho volem intentar socialment .... però, embrutarem la trobada ?. És més fàcil per a mi aïllar-me per lluitar contra el meu malestar corporal, de quedar bé. I, al mateix temps, encara ser independent, vull participar en la vida social o simplement familiar.

Esta lluita interior m'esgota moralment i físicament. 

Em veig obligat a reconèixer que estic malalt, perquè depenc d'un error que pot sorgir en qualsevol moment. No m'atreveix a trobar-me amb una persona, un plaer, un projecte .... llavors pense molt bé quan programe les meUes activitats, i seran sempre que em senta capaç. Jo després participe en gairebé tot fins al moment, si arriba, de passar del moment del possible al moment de l'impossible, al moment que em temo que ja no hi ha res a fer.

 Vull creure que compleix amb la suficient qualitat i que tinc la comprensió i l'empatia que permetran participar molt temps d'una vida social i pública. 

Per aconseguir això, en les properes entrades, escriuré, el que al meu parer, pot donar a conèixer les claus per entenderme a "mi" i a esta malaltia tan estranya i desconeguda.

Proxim capitol:

L'EVOLUCION DE LA MEUA VIDA AMB PARKINSON I LES CLAUS PERQUÈ M´ENTENGUES.

1ª. - Tots som diferents.
Tots som diferents. Míram.


dilluns, 14 de març del 2016

La Fundacio de Michael J Fox busca Voluntaris (Fox Trial Finder)

THE MICHAEL J. FOX FOUNDATION FOR PARKINSON´S RESEARCH.

La Fundació de Michael J Fox cerca Voluntaris a través del Fox Trial Finder, una eina destinada a facilitar a subjectes voluntaris al fet que troben assajos clínics que es adecuen a les seues característiques facilitant així la participació de pacients i familiars en la recerca.

Informació Sobre Fox Trial Finder

La Fundació Michael J Fox per a la Recerca en el Parkinson ha creat el Fox Trial Finder (Cercador Fox d'Assajos Clínics), per a augmentar i agilitar la participació de voluntaris (tant pacients amb la malaltia de Parkinson com a controls sans) en els assajos clínics, per a així accelerar el desenvolupament de nous medicaments per al Parkinson.

Els assajos clínics són un pas crucial per al desenvolupament de nous i millors tractaments. A nivell mundial, entre el 40% i el 70% dels assajos clínics es retarden o cancel·len per la falta de participants.

Fox Trial Finder aporta informació sobre nous assajos clínics i altres estudis de recerca sobre la malaltia de Parkinson. A més aparella als voluntaris registrats en el Cercador amb estudis que necessiten participants de característiques similars a les dels voluntaris. Fox Trial Finder té un sistema de missatgeria anònim i segur que permet als voluntaris trobar estudis en els quals participar.

Els assajos clínics constitueixen un pas clau en el camí cap al desenvolupament de noves teràpies - i en última instància, una cura - per a la malaltia de Parkinson. En general, els assajos de recerca clínica tenen una gran necessitat de participants. Una baixa participació de voluntaris en els assajos clínics és un dels problemes més importants que enfronta el desenvolupament d'un fàrmac per a la malaltia de Parkinson.

Pots començar avui mateix. Entra i crea el teu perfil en el Fox Trial Finder, és un primer pas clau cap a la teua participació en la recerca i per a agilitar el desenvolupament de nous i millors tractaments.

Ara mateix hi ha assajos a Espanya:

Barcelona, Mostoles, El Ferrol, Elx, Almeria, Pamplona.

Tambe a Bolívia: Sta. Cruz de la Serra

Font: Fox Trial Finder

divendres, 26 de febrer del 2016

FACILITA LA VIDA DEL MALALT

Com actuar amb un malalt de Parkinson

Quan la malaltia de Parkinson apareix en la vida del malalt el seu dia a dia va a canviar molt. Prompte no podrà realitzar tasques que abans eren quotidianes. Per açò, et donem aquests consells per a facilitar la vida al malalt

De com actuem amb i davant el malalt de Parkinson dependrà en gran manera la seua qualitat de vida.

• L'exercici, en combinació amb els medicaments adequats, millora la qualitat de vida, ja que disminueix la tensió i rigidesa del malalt. Cal animar-li per tots els mitjans a caminar diàriament.
• Valorar les forces i capacitats del malalt.
• No insistir en allò que no pot fer.
• Implicar-li en la presa de qualsevol decisió que li concernisca.
• Ajudar-li a fixar uns objectius fàcils i realistes, que puga aconseguir amb èxit.
• Evitar, costi el que costi, estressar-li més, donant mostres d'impaciència.
• Distribuir les tasques i activitats del dia en etapes curtes successives a fi de facilitar la seua realització. No cal oblidar que una persona amb Parkinson no pot fer dues coses alhora i que necessita executar cada moviment de forma conscient. Afavorir el descans. Les tasques quotidianes exigeixen més temps i energia a un malalt de Parkinson que a qualsevol altra persona, per açò és essencial que descanse per a tenir la força necessària per a dur-les a terme. Per la seua banda, la família ha de ser respectuosa quan el malalt es mostre cansat, alguna cosa que succeeix ràpidament.
• Reservar els moments en què els medicaments produeixen el seu efecte màxim per a realitzar les activitats que requerisquen més moviments, com la higiene personal o l'operació de vestir-se. El metge indicarà quins són els moments més apropiats.
• Cal tenir en compte que els problemes d'incontinència que es puguen presentar es deuen a la lentitud amb que la persona malalta es dirigeix al bany, que ha d'estar el més pròxim possible a l'habitació on el malalt passa la major part del seu temps.

Font: Plusesmas.com

La investigadora que fa tremolar al párkinson

L'article que dóna motiu a la seua tesi doctoral ha sigut guardonat per una revista científica nord-americana

Antón Parada  - 21 de febrer de 2016


La població, entesa sota un concepte de col·lectivitat, realitza dia a dia xicotetes proeses. Vegeu l'exemple d'un metge salvant la vida d'una persona. Però és un reduït conjunt d'individus el que pot arribar a canviar el món. Doncs serà un equip d'investigadors sanitaris el que descobrirà la cura contra el càncer. La magnitud del paper de cadascuna d'aquestes dues parts està lligada al rang de l'abast de la seua obra.


Foto de Marcos Mígez
Helena Fernández Llac (Palmeira, 1989) tenia dubtes sobre quin podria ser la seua futura professió idònia. Per açò, quan s'acostava l'examen de selectivitat, va acudir al costat d'un familiar a la clínica de fisioteràpia en la qual treballa. Allí li va sorprendre com es podia tractar a un pacient sense necessitat d'emprar medicació. Solament amb les mans. Des d'aquella visita va decidir que la funció seua seria la d'ajudar a la gent.

Lluitar en el laboratori


El que no sabia aquesta jove ribeirense de 26 anys és que no empraria les seues extremitats tal com acabava de veure. Molt lluny de Galícia, concretament en la capital californiana de Sagrament, divendres passat, un guardó es quedava sense el tacte necessari per a arreplegar-ho davant sis seients buits. A l'altre costat del mapa, aqueixos dits seguien teclejant incansables.


Aqueix premi pertany a Helena Fernández i al grup d'especialistes que van elaborar un estudi capdavanter sobre la malaltia de párkinson, conjuminant fisioteràpia i neurociencia. Va ser triat per la revista de psicologia nord-americana AJPM&R com a millor article del 2015 en aquest àmbit.


Aquesta recerca formarà part de la tesi doctoral de Fernández, quan dos treballs pendents de donar-se a conèixer davant la comunitat científica siguen publicats: «Es basa en la rehabilitació de la marxa en aquesta malaltia neurodegenerativa; l'objectiu de la fisioteràpia ací és el de maximitzar les capacitats funcionals del pacient».


Han estat indagant sobre el fet, encara no esclarit, que diverses setmanes d'entrenament sobre una cinta de córrer produeixen una millorança en el ritme de la marxa i la longitud de la gambada, que estan afectats per aquest trastorn. Intenten descobrir els mecanismes neurofisiológicos que subjauen a aquestes millores i el potencial terapèutic que podria tenir, com la reducció dels tremolors.


«Seguim diverses línies, combinem els efectes del tapís rodant amb diferents modalitats d'estimulació cerebral no invasiva», explica sobre les tècniques que van usar mitjançant la implantació quirúrgica d'elèctrodes amb corrents elèctrics de baixa intensitat, quasi imperceptibles. Després d'un minuciós període de recollida de mostres i la fase experimental de proves, el projecte final es presentarà enguany.


Un be major.


Per a entendre el gir acadèmic que va donar Helena Fernández cal remuntar-se a quatre anys arrere, quan va acabar la diplomatura en Fisioteràpia per la Universidade de la Corunya (UdC) i va sentir la necessitat de seguir formant-se, accedint al grau i posteriorment al màster en neurociencia. Així va contactar amb equips de recerca fins a caure en el Control Motor Group, localitzat en la facultat de INEF depenent de la UdC.

En l'actualitat, des d'aquest centre de la Corunya preparen un nou projecte que també està enfocat en el párkinson, però que abordarà els aspectes cognitius de la memòria o l'atenció. «La veritat és cada vegada se sap més d'aquesta malaltia, que fa anys impactava quan era diagnosticada», va puntualitzar esperançadorament la investigadora.


Després d'una estada predoctoral de tres mesos a Copenhaguen, que va tenir lloc l'any passat, va poder analitzar de primera mà les instal·lacions daneses i les eines tecnològiques de les quals disposen per al seu estudi basat també en el tapís rodant, però amb afectats per paràlisi cerebral. Sempre ha gaudit de beques, encara que va reconèixer que existeix escassetat de recursos a Espanya.
Es preguntaran què queda d'aquella xica il·lusionada en traspassar la porta de la clínica de fisioteràpia. Finalment va comprendre que a voltes és necessari cometre el sacrifici de no poder ajudar a persones cada dia, amb el somni d'eradicar aquesta xacra per a tota la humanitat. 


La importància de l'esport:


Fernández va practicar des de ball gallec a tennis. Ara acaba de fitxar pel Arcade Inforhouse Santiago de triatló, encara que sempre havia pertangut al Club Triatló Ribeira fins a enguany, ja que es va canviar per a tenir la possibilitat de competir amb un equip femení.


Treball de finalització de Grau:


El seu estudi va tractar sobre neurones en espill i com la imaginació d'un acte motor incideix en persones amb membres amputats.


Font: La Veu de Galícia

divendres, 15 de gener del 2016

Biotecnològiques signen acord per a desenvolupar tecnologia de cèl·lules encapsulades per al tractament de la malaltia de Parkinson.

tecnología de células encapsuladas en el tratamiento de la enfermedad de ParkinsonLa farmacèutica Takeda i la companyia biotecnològica NsGene, han signat un acord de col·laboració per a aplicar la tecnologia de cèl·lules encapsulades per al tractament de la malaltia de Parkinson. Les càpsules alliberaran de forma controlada un factor neurotrófic en les zones del cervell afectades pel Párkinson.

La farmacèutica Takeda, amb seu en Osaka, Japó, va anunciar recentment un acord de col·laboració amb la biotecnològica NsGene, Inc. per a desenvolupar la teràpia amb cèl·lules encapsules com a tractament potencial per a la malaltia de Parkinson.

NsGene, Inc. és propietària d'una tecnologia que, encara que ja porta anys desenvolupant-se, encara segueix sorprenent. Denominada "Plataforma de Reparació Cerebral”, és un dispositiu que permet administrar directament al sistema nerviós central agents terapèutics com a proteïnes i anticossos. La plataforma és una estructura de biomaterials dissenyada per enginyeria genètica que conté les cèl·lules que han de produir la proteïna que necessita el cervell. El dispositiu s'insereix mitjançant cirurgia darrere de la barrera hematoencefálica, amb la qual cosa ja hi ha un primer avantatge: sortejar aquesta defensa natural del cervell que impedeix que molts fàrmacs arriben al sistema nerviós central. Una vegada inserida, la plataforma, que conté les cèl·lules que produeixen la substància amb propietats terapèutiques, allibera de forma sostinguda i duradora factors terapèutics.


També et pot interessar llegir: Austràlia dóna llum verda a revolucionari tractament per a la malaltia de Parkinson amb cèl·lules mare.
Un altre intent de portar GDNF a les àrees cerebrals afectades pel Párkinson.
En el cas del projecte de Takeda i NsGene, la plataforma portarà cèl·lules que produiran una proteïna denominada GDNF (Factor neurotrófic derivat de la glia). Aquesta proteïna té una llarga història com a possible tractament per a la malaltia de PParkinson. És un factor neurotrófic, açò significa que és una proteïna que estimula la supervivència, regeneració i creixement de les neurones; d'ací el seu potencial com a tractament en malalties com el Párkinson on moren neurones.

Diverses recerques han demostrat que el GDNF pot resultar ser un tractament efectiu per a la malaltia de Parkinson, no obstant açò, els investigadors sempre troben un gran obstacle: no aconsegueixen que el GDNF arribe al cervell en la quantitat ni en els llocs que es necessita, en part a causa de la barrera hematoencefálica. Per a sortejar aquesta dificultat s'han intentat diverses tècniques, algunes tan invasives com injectar directament GDNF en el cervell i unes altres de més fàcil aplicació, com administrar-ho per via intranasal o mitjançant un dispositiu que s'insereix en el cervell i que connecta amb una xicoteta bomba externa per la qual s'administra la proteïna. Aquest últim sistema, encara que semblant al de NsGene, difereix en un punt essencial: el sistema de NsGene no implica cap dispositiu extern, solament una cirurgia per a implantar la plataforma que conté cèl·lules encapsulades que poden produir contínuament, i per un temps perllongat després de la implantació, els nivells terapèutics de la proteïna.

També et pot interessar llegir: Ultrasò per al Párkinson: nous assajos clínics.


El pPárkinson no és l'única malaltia a veure's beneficiada per la tecnologia de cèl·lules encapsulades; s'han desenvolupats sistemes semblants per a tractar malalties de l'ull i la mateixa NsGene té projectes de recerca en l'àrea de la malaltia d'Alzheimer.
 
Referències


Llança, R., Hayes, J., & Chick, W. (1996). Encapsulated cell technology.Nature biotechnology., 9(14), . Disponible en http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9631060

Michael J. Fox Foundation. (2010, ). Intranasal GDNF for Parkinson’s disease: Next steps *in preclinical development | Parkinson’s disease information Disponible en https://www.michaeljfox.org/foundation/grant-detail.php?grant_id=784
Neurotech Pharmaceuticals. Encapsulated cell Technology-ECT. Recuperat el 9 de gener de 2016, d'http://www.neurotechusa.com/ect-platform.html
NsGene, Inc. NsGene develops novell biological products. Recuperat el 9 de gener de 2016 http://nsgene.dk/
Parkinson’s UK. (2013, ). Clinical trial to test GDNF in Disponible en http://www.parkinsons.org.uk/content/clinical-trial-test-gdnf-parkinsons Patel, N., & Gill, S. (2007). GDNF delivery for Parkinson’s disease.Acta neurochirurgica. Supplement. Disponible en http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17691299
Takeda Pharmaceutical Company Limited (2016, ). Takeda and NsGene partner to perform research in cell Encapsulation therapies for Parkinson’s disease | Takeda pharmaceutical company limited.Takeda Pharmaceutical Company Limited. Disponible en http://www.takeda.com/news/2016/20160108_7266.html


FONT  TiTi

dijous, 14 de gener del 2016

Començaran a provar la Simvastatina com a tractament per a la malaltia de Parkinson.

 simvastatina como tratamiento para la enfermedad de ParkinsonUna organització anglesa en coordinació amb altres centres educatius i de recerca començarà a provar en 198 persones la simvastatina com a tractament per a la malaltia de Parkinson. La simvastatina és un fàrmac que està en el mercat i s'usa per a controlar els nivells de colesterol.

Per al tractament de malalties no solament se cerquen fàrmacs nous, sinó que entre els quals ja existeixen s'intenta trobar noves aplicacions per a malalties diferents a les quals originalment estava orientat el medicament. Aquesta estratègia es denomina reposicionament de fàrmacs i té l'avantatge d'usar compostos que ja tenen un perfil de seguretat establit, amb la qual cosa es disminueixen molt els temps per a eixir al mercat. Un resposicionament és el que va a intentar una organització anglesa The Guarisca Parkinson’s Trust (CPT), amb un medicament per a baixar el colesterol,un tipus de estatina, la simvastatina,que provaran en 198 persones amb malaltia de Parkinson que prèviament no hagen estat sota tractament amb aquests medicaments. La recerca estarà coordinada per investigadors de la Universitat de Plymouth, a Regne Unit, i l'objectiu és analitzar si pot ser un tractament efectiu per a ralentir l'avanç de la malaltia de Parkinson.

També et pot interessar llegir: PXT-864: combinació de fàrmacs existent redueix símptomes de malaltia de Parkinson en animals de laboratori.

Simvastatina com a tractament per a la malaltia de Parkinson

simvastatina como tratamiento para la enfermedad de Parkinson

Aquest és el quart any que l'organització The Guarisca Parkinson’s Trust’s llança un programa destinat a provar fàrmacs que ja existeixen en el mercat en el tractament de la malaltia de Parkinson. En anys anteriors es va començar a provar medicaments usats en la diabetis o en disfuncions mitocondrials.

En el cas de la simvastatina, el cofundador de The Guarisca Parkinson’s Trust’s, Tom Isaacs, malalt de Párkinson diagnosticat des de fa 20 anys, explicava en un comunicat de premsa que:

Els resultats d'un recent assaig clínic en l'esclerosi múltiple amb simvastatina, i el treball pre-clínic on es va investigar el seu efecte sobre la formació d'agregats d'alfa-sinucleína (que és una aracterística comuna de la malaltia de Parkinson) indiquen que podria ser un tractament eficaç per a frenar la progressió de la malaltia de Parkinson.

No és la primera malaltia neurodegenerativa per a la qual se suggereix que la simvastatina pot tenir un efecte beneficiós. Una companyia espanyola, NeuroBio, està desenvolupant un compost per a la malaltia d'Alzheimer que té per principi actiu aquest fàrmac.

També et pot interessar llegir: Biotecnològiques signen acord per a desenvolupar tecnologia de cèl·lules encapsulades per al tractament de la malaltia de Parkinson.

En l'actualitat, s'està reclutant voluntaris que vulguen participar en l'assaig clínic amb simvastatina per a la malaltia de Parkinson. La recerca es realitzarà en 21 centres de Regne Unit.


Referències

Gould, A. (2016, January 11). Cholesterol-lowering drug Simvastatin trialled as a potential neuro-protective treatment for Parkinson’s.Plymouth University. Retrieved from https://www.plymouth.ac.uk/news/cholesterol-lowering-drug-simvastatin-trialled-as-a-potential-neuro-protective-treatment-for-parkinsons

Plymouth University. PD STAT study Website. Retrieved January 12, 2016, from https://penctu.psmd.plymouth.ac.uk/pdstat/

The Guarisca Parkinson’s Trust’s, (2016, January 11). Simvastatin trial underway. The Guarisca Parkinson’s Trust’s,. Retrieved from https://www.cureparkinsons.org.uk/news/simvastatin-trial-underway


FONT: TiTi

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"