Els «pares» de la regeneració cerebral, Premi Príncep d´Asturies d´Investigació Cientifica.

Els neurobiòlegs Arturo Álvarez Buylla (mexicà i fill d'espanyols), Joseph Altman (nord-americà) i Giacomo Rizzolatti (italià) obtenen el guardó


Tres neurobiòlegs, Premi príncep d'Astúries d'Investigació Científica

Els neurobiòlegs Arturo Álvarez Buylla, Joseph Altman i Giacomo Rizzolatti són els premis príncep d'Astúries d'Investigació i Tecnologia de 2011. El premi és un reconeixement a la labor que estos tres investigadors han realitzat en regeneració cerebral. Els seus treballs han sigut revolucionaris i han provocat la caiguda d'un dels grans dogmes de la biologia, el que afirmava que estem sotmesos a una contínua destrucció de neurones que mai recuperarem. Estos descobriments han obert una porta a l'esperança per a combatre els danys produïts per lesions cerebrals i malalties neurodegeneratives com el Pàrkinson o l'Alzheimer41.
   Joseph Altman

Hui sabem que les neurones, les cèl·lules del sistema nerviós, es renoven de forma constant en el cervell adult. El primer a apuntar en esta direcció va ser el nord-americà Joseph Altman en els anys 60, encara que els seus resultats van ser ignorats en gran manera per revolucionaris. Altman va iniciar estos treballs als Estats Units, en l'Institut Tecnològic de Massachusetts i va prosseguir en la Universitat de Purdue. Hui està retirat.
    Arturo Àlvarez-Buylla

Arturo Àlvarez-Buylla va seguir les pistes de la regeneració cerebral i va centrar el seu interés en este camp. Director del Laboratori de Neurogénesis de la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, entre altres grans avanços, va ser el primer a demostrar l'existència de cèl·lules mare en cervells adults humans. Era la confirmació que la substitució de cèl·lules nervioses no era impossible. A més d'estudiar el funcionament de les neurones acabades de formar, és un expert en els mecanismes de naixement, migració i diferenciació en el cervell jove i adult. Àlvarez-Buylla va nàixer a Mèxic i és fill d'exiliats espanyols. Amb arrels profundes a Espanya, manté una intensa col·laboració amb investigadors espanyols com el valencià José Manuel García Botxí.
     Giacomo Rizzolatti

El tercer premiat és Giacomo Rizzolatti, de la Universitat de Parma (Itàlia), el descobridor de les “neurones espill”. El sistema d'espill permet fer pròpies les accions, sensacions i emocions dels altres. La primera pista de la seua existència es va trobar en primats. L'equip de Rizzolatti va comprovar com este curiós grup de cèl·lules cerebrals no sols s'il·luminaven quan l'animal feia una tasca o moviments sinó que al veure com ho feien altres també s'activaven. Esta troballa és molt més que una curiositat científica i obri un camp apassionant al món de la psicologia.

TERCERA QUEDADA DELS MEMBRES D'APROPA'T.

Crònica.

Seguint el propòsit que ens vam fer de mantindre una reunió lúdica mensual, els integrants del col·lectiu-programa Apropa´t, de l'Asocianció Parkinson València, el dissabte dia 21 celebrem la nostra tercer trobada.

El lloc de concentració establit, la porta de l'Ajuntament de València, l'hora, a les10,30.

I allí, a l'hora en punt, estan esperant Victor i Pepe. Vicent i Tomas arriben tar. En Vicent és cosa rara,  en Tomás és com de costum. Hi ha una descusa, i tampoc hi ha per a tant, trenta minuts de res. Falta ara al Jose Ramon que farà cap a la Plaça Espanya.



Coincidim amb la concentració-acampada que porten a cap jóvens i no tan jóvens, i que es repetixen en unes quantes ciutats d'Espanya. La concentració és festiva i sense mala pinta. Quasi donen ganes de quedar-se amb esta joventut, que reivindica, i fa peticions raonables, o les exigix.

Diria´s, que com en un maig francès, a Espanya s'esta demanant un canvi en l'actitud dels polítics. Pel que llegim, es demana que baixen dels seus pedestals, que afluixen els seus privilegis i que siguen del carrer i no dels palaus.

Hui, no tenim itinerari establit. El primer, i que no falte, buscar lloc per a esmorzar. Victor, per proximitat al lloc proposa Les Candeles, safata de fregitel·la de marisc i entrepans de calamars.

-      Senta, porte mig de truita francesa.-demana José Ramon.

-  Mig no fem.

-  Val porte-ho sencer. Ens ho repartim.- diu Vicent.

Ací no sobra res.

Recorregut pel barri del Carme.  Visitem en el carrer Cavallers, 20 i 22, l´Iber “El museu dels Soldadets de plom”.  És la col·lecció privada més gran d'Espanya, la componen més d'un milió de peces, de les que s'exposen en les 15 sales, unes 80.000  peces.

El museu s'ubica al palau dels marquesos de Malferit, una casa senyorial de finals del segle XIV o principis del XV, en el nucli antic de València. A més és la seu de la Fundació Llibertas 7, i la Fundació de l'Institut Valencià d'Estudis Clàssics i Orientals.

 

Després de molts de soldadets i molt patejar, la gana esta reclamant una almoina. Al cotxe i al restaurant. La proposta és de Jose Ramon, l'Hostal Imperial, ubicat en la plaça Holanda. D'aspecte senzill, és un bar i una xicoteta sala de menjador, a penes 9 taules.

 

Menjarem d'entrades:

- Calamarsons en salsa
- Faves coentes
- Zarajos
- Clotxines
- Polp a la gallega.

Plat fort

- Pata de corder amb creïlles

Postres casolans i fruita.

Excel·lent, qualitat-servici-preu.

Acabat el menjar, ens acostem a ma casa (Tomás), Pepe ha de mesurar el buit on pense posar, una de les cortines artesanals, de taps de suro, que Pepe fa tan bé.

 

Estic feliç de tindre els meus companys a casa i per a això, òbric una botella de cava valencià, Domini de Vega, reserva especial, campió de tastos de caves.

Sempre, la conversació i el dialogue, a dos, a tres, en grup, enriqueix a cada u de nosaltres, les nostres experiències, els nostres dubtes, els nostres xicotets problemes ... al final, cada un se'n va amb altres punts de vista, que combinats amb el seu propi, reflexionant, li fan, ens fan, més segurs en la nostra resistència, mes forts per a seguir, i com no, per a preguntar:

-  Cavallers, la pròxima, quan?

I al final, tots deixen la seua firma i el seu comentari en el meu llibre de visites: La meua primera vegada.

Són les 18'00 hores, cada u té el seu compromís, esta quedada toca al seu fi.

Acomiadaments afectuosos, acomiadament de fins prompte, acomiadament de cuida't.

Ni tota tremolor és Parkinson, ni tot afectat tremola.

En una entrevista concedida a "Dona hui" el doctor Gurutz Linazasoro contribuïx a divulgar la informació correcta i a lluitar contra els tòpics que rodegen la malaltia de Parkinson.
"Però a pesar de ser una malaltia que cada vegada ataca gent més jove, pocs són els que saben quelcom d'esta malaltia.
Els tòpics són el gran enemic a batre. Hi ha moltes idees errònies i coses que la gent desconeix d'esta malaltia i és urgent aclarir-les, perquè aprendre a reconéixer certs signes precoços pot ajudar a diagnosticar i tractar el Parkinson prompte, i això es reflectix en un millor pronòstic”, explica el neuròleg.
El primer element a matisar és relacionat amb la tremolor.
"La gent sol associar esta patologia amb tremolor i això té el seu fonament," - diu Linazasoro - "perquè més del 70% de les persones amb Parkinson tremolen en algun moment de l'evolució de la seua malaltia. No obstant això, hi ha un 30% de pacients que mai patiran este símptoma. Al mateix temps, hi ha malalts amb tremolor que no patixen Parkinson, sinó una malaltia més freqüent anomenada tremolor essencial, amb un pronòstic i un tractament completament diferent."


Un altre element molt rellevant esta relacionat amb els símptomes que se solen associar al Parkinson.
"A la gent li sorprendria saber que, de vegades, pot començar amb símptomes tan inespecífics com una pèrdua de la capacitat olfactiva, una depressió o problemes del son (malsons, etc.). Eixa pèrdua d'olfacte i els trastorns durant el son suggerixen que hi ha àrees del cervell que s'afecten abans que les zones on es localitzen les neurones productores de dopamina. Si poguérem identificar la malaltia en esta fase precoç, podríem aplicar teràpies protectores (quan existisquen) i el pronòstic milloraria. No obstant això, no alarmarem innecessàriament totes les persones que hagen perdut olfacte o tinguen trastorns del son. La majoria de les vegades estos símptomes es deuen a causes diferents al Parkinson."

Reprogramar les cèl·lules per a tractar el Parkinson.

La malaltia de Parkinson resulta de la pèrdua progressiva d'una subpoblació específica de les cèl·lules nervioses. Els tractaments actuals només proporcionen alleugeriment dels símptomes de la malaltia i no es pot revertir la pèrdua de cèl·lules nervioses. Les cèl·lules mare són considerades per molts com a fonts prometedores de les cèl·lules per a revertir la pèrdua de cèl·lules nervioses en individus amb la malaltia de Parkinson a través de la seua capacitat per a regenerar i reparar teixits malalts.


Hi ha dos tipus de cèl·lules mare a tindre en compte en este context: les cèl·lules mare embrionàries (ÉS), que es deriven d'embrions i les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS), que són derivades de la reprogramació les cèl·lules del cos, que tenen la capacitat per a generar qualsevol tipus cel·lular.
Al seu torn, les cèl·lules del cos pot ser re-programades per a convertir-se en cèl·lules iPS en dos maneres: les proteïnes reprogramades poden ser transferits directament a les cèl·lules (cèl·lules iPS a base de proteïnes) o els virus poden ser utilitzats per a entregar a les cèl·lules la informació genètica necessària per a la producció de les proteïnes de reprogramació (cèl·lules iPS basades en virus).
                                                                                                                                                                         Llig, Kim, i els seus col·legues van trobar diversos problemes amb cèl·lules derivades de cèl·lules iPS basats ??en virus humans que impedix el seu ús en el model de la malaltia de Parkinson, però es va trobar que les cèl·lules nervioses derivades de les cèl·lules iPS a base de proteïnes humanes invertix la malaltia quan es trasplanten en el cervell de les rates amb un model de la malaltia de Parkinson. Per tant, es deduiria que les cèl·lules humanes a base de proteïnes iPS podrien ser utilitzades en el tractament de les persones amb malaltia de Parkinson.

ROSARIO LUQUIN . “El Pàrkinson no és una malaltia exclusiva de persones en edat avançada”

Assegura que esta malaltia és la patologia neurodegenerativa que compta amb tractament mèdic més brillant" .- EL PAIS. 25 d´abril 2011.

Coincidint amb el Dia Internacional del Pàrkinson, l'11 d'abril, la Societat Espanyola de Neurologia (SENET) ha ressaltat que la incidència d'esta patologia en gent més jove ha augmentat en els últims anys i que, concretament, un de cada deu casos de Pàrkinson és d'inici primerenc. A pesar que no és una patologia desconeguda, Rosario Luquin, coordinadora del Grup d'Estudi de Trastorns de Moviment de la SENET, recalca que “s'ha generalitzat la imatge d'una persona major amb tremolor. No obstant això, este símptoma no és l'únic indicador que una persona té una malaltia de Parkinson ni tampoc esta entitat és exclusiva de persones d'edat avançada".

La neuròloga afirma que “els malalts de Pàrkinson patixen a més de tremolor altres símptomes com la malaptesa, la lentitud o la pèrdua d'equilibri així com bloquejos, no sols físics si no a l'hora d'expressar-se. Tots estos símptomes incapaciten el pacient per a realitzar tasques quotidianes i en certa manera influïxen perquè evite dur a terme una vida social adequada”.

A més, més de la mitat dels pacients de Pàrkinson patixen apatia, ansietat o depressió, símptomes que poden aparéixer abans que ho facen els símptomes motors característics de la malaltia o durant el curs evolutiu de la mateixa. És important saber reconéixer-los perquè milloren amb un tractament específic. D'altra banda, el desconeixement d'estos símptomes per part de la societat provoca que de vegades els pacients patisquen un rebuig social. Per això, en la vida d'esta malalta l'atenció del familiar es fa imprescindible ja que la malaptesa creixent per a fer tasques habituals, la lentitud o símptomes no motors com el dolor fa que estos necessiten l'ajuda permanent d'altres persones que en general són els familiars.

Encara que la incidència d'esta malaltia no es coneix amb precisió al nostre país, el número d'afectats pareix haver augmentat en els últims anys, degut sobretot a què el diagnòstic d'esta malaltia es realitza molt abans. En el 85 per cent dels casos la malaltia de Parkinson es deu a causes desconegudes i, aproximadament, un deu per cent es considera genètica. La resta, s'ha suggerit que podrien tindre un origen ambiental o tòxic.

Quant a les edats a què apareix la malaltia de Parkinson, esta afecta principalment persones en edats avançades encara que no és rar trobar pacients de 40 anys que comencen a manifestar símptomes de la malaltia. Estos malalts jóvens tenen necessitats diferents dels afectats de més edat ja que una persona jove té requeriments majors atés que molts treballen i sobre ells descansen càrregues econòmiques i familiars.

Tractament de la malaltia de Parkinson.

El tractament de la malaltia de Parkinson avança amb rapidesa. Símptomes com la malaptesa i la tremolor solen respondre bé a la medicació. Amb el pas del temps, la pèrdua d'equilibri, les caigudes i els bloquejos de la marxa responen només de forma parcial a la medicació.

“Esta malaltia és la malaltia neurodegenerativa que compta amb tractament mèdic més brillant”, afirma Luquin. En els últims anys s'han incorporat nous fàrmacs orals, en pegat o per via subcutània. A més, hi ha tècniques per a administrar la levodopa directament en el duodé i finalment, la cirurgia funcional que és especialment eficaç en pacients menors de 60 anys. No obstant això, és necessari fer una selecció cuidadosa ja que la cirurgia no beneficia tots els pacients. En este sentit, les unitats de tractament de la malaltia de Parkinson que hi ha a Espanya estudien de forma rigorosa als pacients per a oferir en cada cas la millor alternativa. Finalment és important assenyalar, pel nou, un treball publicat fa poques setmanes en què es demostra que és possible canviar la funcionalitat d'un grup neurones per mitjà de l'administració de vectors virals modificats en el laboratori (teràpia gènica).

“El gran repte d'esta malaltia és poder tractar amb eficàcia especialment aquells símptomes que apareixen després de molts anys d'evolució, i que de moment tenen una resposta només parcial als fàrmacs disponibles com la pèrdua d'equilibri, els bloquejos de la marxa o el deteriorament cognitiu,” assenyala Luquin.