BONA COL-LABORACIÖ

Hola a tots:

Em dic Juan Gallego i estic fent el doctorat en el Grup de Bioingenería del CSIC. Vos sorprendrà que siga jo, i no Tomás, el que vos escriga esta entrada. La raó és prou senzilla: la setmana passada Tomás va participar en la seua segona sessió de mesures del projecte TREMOLOR i, com ja tenim més confiança, em va demanar que fóra jo qui vos comptara què és el que vam fer. Per cert si voleu saber del que va TREMOLOR podeu llegir un parell d'entrades més avall; Tomás s'ha molestat a resumir la idea del projecte després de les seues primeres proves amb nosaltres.

Bueno, abans de ficar-nos en matèria –No vos preocupeu, seré breu–, volia agrair a Tomás, a totes les persones de l'associació Parkinson de València, i a tots els voluntaris que vénen a participar en els assajos, la seua paciència i dedicació. Tots sabem que, encara que entre vosaltres i nosaltres intentem amenitzar-les, les proves resulten un tant tedioses, amb la qual cosa això fa encara molt més meritòria vostra participació i ganes de tornar. A més, amb tots vosaltres aprenem coses enriquidores gràcies a les vostres vivències i interessos, a part que sempre ens recomaneu llocs molt rics per a menjar mentres estem a València J. Gràcies de nou. Bueno, després d'esta xicoteta volta, ara arriba el moment d'entrar en matèria. Parlem de les proves.
Com tots sabeu, a hores d'ara no es coneixen les causes exactes de la malaltia de Parkinson, tan sols es té una idea de sistemes i elements que intervenen –Bàsicament xicotetes parts del nostre cervell com els ganglis basals–, però sense que la descripció de què disposem siga prou detallada. Este fet, a part de ferir un poc l'orgull i esperonar la curiositat dels científics, dificulta molt el desenrotllament de nous tractaments o la millora de què ja existixen. A més, complica el diagnòstic, amb la qual cosa en les primeres fases pot ser molt problemàtic saber què li passa al pacient, sinó pregunteu-se'l a Tomás. Encara hi ha més, ja que este problema no sols existix per a la malaltia de Parkinson, sinó també, per exemple, per a la tremolor essència Tremolor essencial , l'altra causa més comuna de la tremolor.
Així en el projecte TREMOLOR, a part d'intentar fer una espècie de “tèxtil intel·ligent” que atenue la tremolor gràcies a estimular per mitjà d'uns corrents elèctrics molt xicotetes els músculs afectats (podeu veure alguna foto en la pàgina del projecte), estem intentant entendre un poc millor com es relacionen les distintes parts del cervell que estan implicades en l'aparició de la tremolor, ja que, com vos vaig comentar més amunt, es té prou certesa que ací es troba la causa principal.

Esta idea, és a dir, entendre millor com interaccionen parts del nostre cervell en gent que té Parkinson o tremolor essencial, és l'objectiu de les proves que Tomás, i altres 7 Pacients –Amb majúscules, perquè tots van tindre molta paciència–, van realitzar la setmana passada.
Òbviament, esbrinar açò no és per a gens fàcil –Sinó algú ho hauria fet ja, no?–, però estem intentant fer-ho mesurant al mateix temps l'activitat del cervell i dels músculs. La forma de fer-ho és omplint al voluntari de xicotets elèctrodes que mesuren els senyals elèctrics que les pròpies neurones del nostre cos generen. Estos elèctrodes es munten, en el cas del cap, en una espècie de gorret de piscina amb forats, i en el cas dels braços apegant-los directament sobre els músculs. En la foto podeu veure Tomás amb tot l'aparataje…


Les proves en si van ser curtes però intenses, perquè com es tracta d'entendre la relació entre algunes de les parts del cervell implicades en la tremolor, calia aconseguir que el voluntari tremolara el més possible. Llavors, si la gent se'ns relaxava, havíem d'emprar algun dels trucs que molts de vosaltres coneixereu, ja que els neuròlegs els utilitzen en el dia a dia per a provocar la tremolor. Per als que no sapieu de què parle, no vos espanteu; són xicotets jocs com comptar cap arrere o fer sumes o restes en veu alta. Una vegada el voluntari estava, com diuen els neuròlegs, “estressat” –és a dir, tremolant–, i equipat amb tots els elèctrodes, cables i la resta, començàvem a gravar dades d'activitat elèctrica en el cervell i els braços mentres la persona tremolava durant uns minuts… i això va ser tot!!! Sent no poder comptar-vos quelcom molt més excitant o replet d'acció, però d'açò anaven les dos hores que cada un dels voluntaris va passar amb nosaltres.
Ara la pilota està en la teulada de què treballem en el projecte. Estem agafant totes estes dades i començant a analitzar-los. El treball és molt, però esperem resultats dins d'uns pocs mesos. El nostre propòsit és demostrar com arriba als músculs “la tremolor” d'una forma més exacta del que s'ha fet fins ara. L'objectiu últim, com sempre, és que amb este i més granits d'arena aconseguim entendre millor les tremolors, fent possible el desenrotllament de tractaments més eficaços.


Gràcies Tomás per invitar-me a escriure esta entrada, i a tots vosaltres, per llegir-la.