Si vols seguir les novetats de aquet blog, escriu la direccio del teu correu

dilluns, 28 de febrer de 2011

CRÒNICA. Reunio d´amics II.




 
Una segona reunió d'amics. Esta vegada, amb un nou component i ja som cinc. La trobada proposada en la nostra reunió de gener, va estar organitzat per Tomàs i Vicent, amb la participació de Pepe.  Junt amb José Ramon, i esta vegada Víctor, el grup ja ocupa vorera quan es desplaça.  Em done compte quan, amb la meua càmera de vídeo, vaig prenent moments de la reunió. Veig a un grup d'amics, de mitjana edat, conversant animadament, fent fotos o posant. 


“Si algú que ens coneix ens veu, dirà, que quadrilla de sonats”.

-   Em dóna igual. Estic molt a gust, gràcies.

Pepe ve famolenc, Víctor amb el periòdic i Tomàs amb un bastó diferent del de la reunió anterior. Jo per a variar, carregat de més. Càmera de fotos, càmera de vídeo, trípode, …………. 


Segurament que he sigut el primer a moure'm, sóc el que mes lluny esta. He arribat a l'Estació del Nord, no hi havia ningú esperant-me, amb banderetes, mocadors….., res, ningú.

Em diuen que mitja hora. Val, perquè jo ací no espere. Em faig una volta per la Plaça de l'Ajuntament. És enjorn, fa un dia resplendit. Els quioscos de flors estan oberts i tenen molta varietat de colors. Els jardins, també estan florits. Hi ha preparatius de tanques i barreres. Vénen uns dies de mascletá diària. Les Falles ja esta ací i la fase diària:

      -  Senyor pirotècnic pot començar la mascletá.

Ens trobem, a falta de José Ramon, que vindrà mes tard, i donem compte d'uns entrepans excel·lents: de sèpia, de calamars.

Estem en la terrassa d'un bar del Mercat Central. A la nostra esquerra, el bell edifici de la Llotja. Molt animat el carrer.

        -   Home, estem en el Mercat Central i és dissabte, cavaller.



Tomàs i Pepe, compartint afició, proposen la vista a la Plaça Redona. 

Recorde que, tindria uns catorze anys, el meu tio Pedro em va convidar a passar les falles en sa casa. En la plaça Redona comprarem una espècie de lloret. Deien que podia parlar si jo tènia constància.  Jo no se si el lloro podia haver arribat a dir paraula, però llest era un estona. Amb el seu pic va pujant un dels xicotets barrots de la gàbia i va escapar.

     -  Adéu lloret xarrador, i………. llest.

 
La plaça, la recordava jo, més animada. Pareix que estan d'obres. Seguim, ens endinsem en el barri del Carme. Visitem l'Associació Ornitològica. Tomàs és soci, Pepe busca elements per a les seues gàbies. Quina exposició de pardals en el primer pis !. Tots els colors de l'arc i les seues combinacions, allí representats.. Que estrèpit, que sarau. Tants pics donant el cant.
 
Torre de santa Caterina. Bella. Alta i esvelta.

“Plaça dels Ànecs”, terrassa i refresc. José Ramon s'unix al grup. Xarrada animada. Confiança i bon ambient. 

 
   -   Va movent-se !. Hi ha una exposició de fotografies dels periòdics, en la Universitat.

L'exposició es titula “frag ments 2010 fotoperiodistres valencians”. Ho sent, no la seguisc. En l'entrada i en l'eixida se'm talla la digestió.

Fotos i vídeo, com a fons la font de la plaça del Col·legi del Patriarca.

José Ramon em presenta a Albert Dasi, escriptor de Bétera. Diu José Ramon que és com jo, escriptor. Jo escriptor?. Crec que em va millor el “rollero emborronador de fulls de paper”.

Menjar en “La Utielana”. Tomàs exalçant el lloc. Quan eixim, tots estem d'acord. Qualitat-atenció-preu, recomanable 100%. No reserven. Ple fins als límits. Rapidesa, simpatia.  Pepe, el seu propietari, departint pel menjador. 


   -    Pepe fes-nos una foto.

   -   No se, el meu pols no esta molt bé.

Tomas:

  -   Repetix-la, eixa esta molt malament.

Passeig digestiu, direcció plaça de l'Ajuntament.

Refresc en els baixos de l'Ateneu Mercantil.  Traspàs de sons de cant de canaris en els mòbils, com a tons.

Records de vells roquers. Algun s'atrevix a entonar un tornada, o dos. Víctor recorda  “ Get on your knees” de Los Canarios, per alló del cants del politonos dels telefons. I l'entona. 


 

Em despedixen davant de la fatxada de l'estació del Nord, fatxada “amb una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana”.

José Ramón es torna. L'ultim acudit. I ix corrent per a unir-se al grup de VIctor, Tomas i Pepe, que quasi han desaparegut de la meua vista.

      -   Adios. Adeu.

En el tren, repàs. Em dic que hi ha sigut un bon dia per als cinc.

A casa muntant el vídeo, revisc el dia.

I ara escrivint, una altra vegada  revisc el dia.



I com va ser un bon dia per als cinc, no m'importara reviure-ho.

I serà totes les vegades  que necessite prendre aire i seguir.


diumenge, 27 de febrer de 2011

NOVA REUNIO D´AMICS

AVANÇ

Notícia d'agència.- Pareix que hui, a València, s'ha reunit un grup d'amics, els quals compartixen en comú l'EP.


Els promotors de la trobada, a preguntes de la nostra reportera Mari Pili, diuen sentir-se molt satisfets pel resultat de la reunió. Entre altres, s'ha assentat les bases per a noves celebracions, amb temes que abordar, molt interessants.

Des d'esta pagina comuniquem als nostres lectors que hi ha previst un comunicat oficial, on es detallaren les conclusions d'esta segona trobada. En quant es trobe en les nostres mans, es publicara detalladament.

La reunio es va coronar amb un menjar al  Restaurant La Utielana.

Des d'esta pagina comuniquem als nostres lectors que hi ha previst un comunicat oficial, on es detallaran les conclusions d'esta segona trobada. En quant es trobe en les nostres mans, es publicara detalladament.



dimecres, 23 de febrer de 2011

SEGUR QUE ENS CONEIXEREM MES.

Si, em vaig comprometre a participar en este blog conjunt. La idea és participar les nostres activitats individuals o en grup, i que poden ser d'interés d'altres persones.

Camine embolicat amb mil coses al mateix temps, i és possible que tinga descuidat algun flanc, dels molts que tinc oberts, i este pot ser u.

Per això, abans de la conversació quasi diària que mantenim, Tomás i jo, vull preparar esta entrada, on reflectir les impressions que em van produint les activitats en este blog. També l'organització de trobades dels amics amb un “desinterés” comú.

Quan vaig començar, a primers de juny, a anar per l'Associació Parkinson València, i més concretament, a l'integrar-me en el grup Apropa´t, el convenciment, l'acceptació, les ganes de fer front i les ganes de viure, ja estaven presents.  La meua integració en l'Associació, era una manera mes d'expressar que volia unir-me a un grup, del que anteriorment desconeixia la seua existència, i compartir experiències, donar i rebre informació, participar i, en fi, departir amb altres persones que parlaren el mateix idioma. L'idioma, traduït en lluita incruenta amb quelcom que es va ficar en els nostres cossos, i que de cap manera teníem previst.

En eixe grup, i en les dos primeres reunions, vaig pensar:

Crec que no vaig a integrar-me.

 No vaig veure a primera vista que poguera tindre quelcom en comú amb els altres. Que bovo, no?.  Quelcom en comú.

   -  Home Vicent,  però que fas ací?, precisament perquè tens quelcom en comú.

Cert. No dubte ja. Vaig comprendre. Veig que tots eren persones intel·ligents. Gent amb ganes de fer, dir i participar els seus sentiments. Inquiets i actius.

Vaja, quina quadrilla. Al fi, serem tots, molt  pareguts i  amb un denominador comú. Inquiets, interessats, vius, actius.

Amb Tomás i José María, vaig començar a treballar el tema dels blog´s. Llavors comencem a veure quines eren les nostres coincidències.

Ens agrada parlar, de la qual cosa siga. Ens agrada transmetre els nostres pensaments, escrivint. Ens agrada la fotografia, captar instants. Tenim jovis especials, Quan dic especials, és que no són molt comuns.
Fomentarem la nostra amistat. Per això, el dissabte, ens ajuntarem, caminarem junts, farem fotos o vídeo,  menjarem, i estic segur que ens coneixerem més.

I, com no, ho plasmarem Tomás i Vicent, en este blog amb la firma de vicentomas.

Si ens seguiu, sabreu de nosaltres.

diumenge, 13 de febrer de 2011

Xarrades amb el meu acompanyant PARKINSON:  La caiguda 


Dec reconèixer, que hui quasi em vences. Sí, t'he dit quasi i teu o saps que és veritat, tot i que encara no se com has fet que caiga. No he notat entropessar amb res, ni que em posares la traveta, de moment m'he vist que anava de cap al sòl,  i així ha sigut. 

Mentres caus, no és la primera vegada, passen pel cap milers de coses, però quan ja et notes en el sòl, es vergonya pel ridícul.  Ridícul perquè ningú dels què em veuen , allí, en el sòl, sap que eres tu, PARKINSON, el que em tira.


Tenia molt dolor als genolls i les palmes de les mans, per la meua ment passa tot,  com estic,  i em van botar dos gotes als ulls.  Vaig intentar aixecar-me ajudant-me amb el bastó, (Bibina, amb els genolls, com m'has ensenyat tu, no podia), i vaig veure el pantaló esgarrat, en els dos camals, un genoll tot pelat i amb sang, l'altre, ara unflat i amb morats, reconec que em vaig afonar, però va ser el temps just d'assecar-me eixes dos llàgrimes, perquè vaig pensar: 



     - Tomás, són les 9,30 del matí i és cap de setmana, tu ara, tens diverses opcions per a triar, te'n vas a casa i t'afones,  o, crec recordar, veuries la teua nova càmera de fotos. Que hui, muntaves les teues noves parelles de canaris, que menjaves amb ta mare i després vos n'anàveu a Albalat, a passar el cap de setmana amb el teu cunyat i família.

    -  Ja saps PARKINSON, perquè no vas vèncer?

Sí, vaig somriure i ara estic a Albalat.


Només diré, i es que és difícil de fer,  que intentaré  (cal intentar-ho) aconseguir-ho, que estos xicotets i puntuals moments,  no es cresquen tant com per a fer-nos mal moralment, i ens amarguen la resta del dia o tot un cap de setmana.

dimecres, 9 de febrer de 2011




Marta-Dr.FeC
Conferencia: Dr. Jose Maria Ferrer, Neuròleg de      l'Hospital Peset de València

El dr. Ferrer presentant la conferencia



Ha sigut l'invitat, per l'ASSOCIACIÓ PARKINSON VALÈNCIA, per a donar una xicoteta conferència sobre esta malaltia, en el salo d'actes, de l'Ajuntament d'Alfafar, encara que va ser mes ben una gran reunió d'amics, perquè gràcies al vocabulari  utilitzat pel Dr. Ferrer i la sèrie de diapositives projectades, va fer  fàcil comprensió per a tots, resultant amena i entretinguda.
Tomas - dr.Ferrer

La conferència acaba, amb les preguntes dels assistents al Dr. Ferrer, preguntes valentes pel seu contingut, y fetes pels malalts ò 
familiars.

Marta- Mª Victoria-dr. Ferrer


Berenar dels  participants
Al hall de l'Ajuntament, a l'eixir  des de l'interior de la sala, diverses senyores ens esperen amb safates plenes de trossos de bescuit i rotllets d'anís.   
                                                                                                                 ¡ Ara a berenar !


                                    Fins un altra ........

dimarts, 8 de febrer de 2011

Interessants

Del blog del company Que fas, Vicent? , hem recuperat estos llibres molt interessants i informatius:


Maria Moreno - Una experiencia personal amb l´EP

Llibre per coneixer mes l´ EP

Michael J.Fox i  la seua experiencia amb l´EP

Llibre sobre tecniques de rehabilitacio pels afectas de l´EP

















dilluns, 7 de febrer de 2011

JO TAMBÉ EM PRESENTE.
Vicent
Una salutació  a tots a totes. Lectors interessats en el tema  o lectors amb EP. Una salutació acompanyat d'un anim amic, que açò és cosa nostra i lluitarem per a ser feliços.
El meu nom es Vicent Ibañez i Mas, sóc ...... 
 


Desde Buseit (Benissa

Perdoneu, he anat a agafar una cervesa, a la vostra salut.  Deia que sóc Vicent Ibañez, encara que preferisc ara el de Vicent Marro i Xest, que són els meus dos malnoms familiars, tinc 53 anys com Tomas. 

Badia de Xabia
Sóc de Benissa, el poble mes bonic d'Espanya, i quan em vaig casar  me'n vaig anar a viure a Xabia, el segon poble mes bonic d'Espanya. Els dos pobles estan a la província d'Alacant i la comarca de la Marina Alta. Ací parlem el valencià en quasi totes les cases, per la qual cosa a mi em va a tocar treballar en la pagina en valencià. No, no he abandonat el meu poble, treballe en l'Ajuntament de Benissa des de fa 34 anys i sóc el responsable del departament d'Aigües Potables. 
Benissa des de Canor


Em van diagnosticar l'EP el dia 5 de desembre del 2007. Abans havia estat dos anys amb una coixera, cosa que provocava que algun dels meus companys de treball em cridara Dr. House.
Forme part d'un grup, que realitza una teràpia mensual dins d'un programa anomenat Apropa´t i que l'Associació Parkinson València oferix als associats menors de 55 anys.
Assumir esta malaltia?. Que remei, no?.

Ara, a desenrotllar altres potencialitats. I estic segur que les tenim, perquè he comprovat que la gent amb EP, hem sigut especials, i quan u és especial, ho és fins al final.
Sempre m'enrrollo molt, i des que l'EP se'm va agafar al bescoll, inclús mes. Per això he aprofitat això, per a escriure i dir tot allò que m'agrade comptar. I també a sorgit la faceta de critique de la societat actual, egoista, embrolladora i que xafa i no coneix ni a son pare.

Junt amb Tomas, hem ideat este Bloc, per a comptar les activiades que fem en la teràpia, les nostres amistats i activiades junts i, també si podem ajudar, ací estem.

L'ajuda principal esta en l'Associació, on estan uns professionals meravellosos, nosaltres només acompanyem, escoltem, canviem impressions i ....
Saps?, ens riem, fem  acudits.
Trenc d´alba a Xabia
En fi, si servim per a quelcom, encara que siga a una persona, ens sentirem satisfets.

Salut per a tots i ací estem per al que que vullgueu.

Vicent Ibañez






Tomá
 Em vaig a presentar

Hola a totes i tots, em vaig a presentar, el meu nom es Tomás, tinc 53 anys i forme part activa d'este blog, amb 47 anys em van diagnosticar PARKINSON, la meua reacció va ser mes bona d'allò que s'ha esperat, ho vaig acceptar immediatament, potser la meua ment  va pensar que no hi havia mes remei, no havia ja solució, han passat 6 anys i he aprés a viure amb èl, diríem que la mateixa vida, però amb matisos molt diferents, però he aprés,a disfrutar del temps, a triar entre moments, a comprendre mes als meus amics i sobretot a deixar-me ajudar.
No sóc un gran expert en PARKINSON, però sì a saber viure somrient, si en necessites, escriu-me.

diumenge, 6 de febrer de 2011

Quatre nous amics a pesar de tu i gràcies a tu.             

Vull recordar-te per a donar-te les gràcies, perquè per tu, este nou grup d'amics, s'han reunit per a esmorzar, parlar i riures un estona.



M'ha arreplegat Pepe i hem anat a l'Estació del Nord, on ens esperaven la resta (Vicent i J..R.) d'allí a la Ciutat de les Arts i les Ciències, per buscar un lloc per a esmorzar, després de molt pensar i delliberar, el lloc triat, una cadena de bocates en el centre comercial el Saler


Després d'un bon esmorzar i com tenim bona gana, a prendre uns rics dolços, coberts de xocolate calent i nata




Ara toca rebaixar els suculents menjars degustats i aposentats en els nostres cossos en llocs no desijats, ho farem amb una visita cultural per la Ciutat de les Arts i les Ciències


i veient,  els dinosaures que en ella tornen a habitar ?




El matí toca al seu fi, podem dir que ha sigut altament positiva esta trobada, com un altre tipus de "teràpia", quatre nous amics. Amb vides molt diferents, gustos distints, encara que moltes coses en comú i units per tu.

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"