SEGUR QUE ENS CONEIXEREM MES.

Si, em vaig comprometre a participar en este blog conjunt. La idea és participar les nostres activitats individuals o en grup, i que poden ser d'interés d'altres persones.

Camine embolicat amb mil coses al mateix temps, i és possible que tinga descuidat algun flanc, dels molts que tinc oberts, i este pot ser u.

Per això, abans de la conversació quasi diària que mantenim, Tomás i jo, vull preparar esta entrada, on reflectir les impressions que em van produint les activitats en este blog. També l'organització de trobades dels amics amb un “desinterés” comú.

Quan vaig començar, a primers de juny, a anar per l'Associació Parkinson València, i més concretament, a l'integrar-me en el grup Apropa´t, el convenciment, l'acceptació, les ganes de fer front i les ganes de viure, ja estaven presents.  La meua integració en l'Associació, era una manera mes d'expressar que volia unir-me a un grup, del que anteriorment desconeixia la seua existència, i compartir experiències, donar i rebre informació, participar i, en fi, departir amb altres persones que parlaren el mateix idioma. L'idioma, traduït en lluita incruenta amb quelcom que es va ficar en els nostres cossos, i que de cap manera teníem previst.

En eixe grup, i en les dos primeres reunions, vaig pensar:

Crec que no vaig a integrar-me.

 No vaig veure a primera vista que poguera tindre quelcom en comú amb els altres. Que bovo, no?.  Quelcom en comú.

   -  Home Vicent,  però que fas ací?, precisament perquè tens quelcom en comú.

Cert. No dubte ja. Vaig comprendre. Veig que tots eren persones intel·ligents. Gent amb ganes de fer, dir i participar els seus sentiments. Inquiets i actius.

Vaja, quina quadrilla. Al fi, serem tots, molt  pareguts i  amb un denominador comú. Inquiets, interessats, vius, actius.

Amb Tomás i José María, vaig començar a treballar el tema dels blog´s. Llavors comencem a veure quines eren les nostres coincidències.

Ens agrada parlar, de la qual cosa siga. Ens agrada transmetre els nostres pensaments, escrivint. Ens agrada la fotografia, captar instants. Tenim jovis especials, Quan dic especials, és que no són molt comuns.
Fomentarem la nostra amistat. Per això, el dissabte, ens ajuntarem, caminarem junts, farem fotos o vídeo,  menjarem, i estic segur que ens coneixerem més.

I, com no, ho plasmarem Tomás i Vicent, en este blog amb la firma de vicentomas.

Si ens seguiu, sabreu de nosaltres.