El mètode Tubía, que va ser presentat ahir en l'edifici El Sario de la UPNA, empra la música per a contribuir al control del moviment de persones amb Parkinson, així com per a ajudar a recuperar-se de les seues seqüeles als que hagen patit traumatismes craneoencefálicos o infarts cerebrals. Així ho va explicar ahir la seua creadora, Maite Tubía, que ha investigat quin tipus de música és la més adequada per a cada cas i quin entrenament han de seguir els distints pacients. "És un mètode músic-terapeútic, resultat de 18 anys d'investigació sobre la influència del ritme musical en la millora del moviment", va assenyalar. A més, la seua autora assegura que afavorix el desenrotllament cognitiu i motor de discapacitats intel·lectuals i persones cegues.
El procediment comprén una sèrie d'exercicis rítmics la complexitat de la qual va augmentant conforme els pacients els van superant. Cada exercici els exigix activar una sèrie de funcions motores, sensorials, cognitives i processos emocionals, i superar cada un d'ells suposa un avanç qualitatiu important en el seu control del moviment.
En el cas dels pacients de Parkinson, el punt de partida de la investigació procedix de les pròpies persones afectades, que es donen compte que determinada música afavorix el seu moviment. "L'objectiu és que els pacients generen eixa música en el seu interior i la integren en la seua vida quotidiana", va explicar. Estes melodies Seleccionades, que segons Tubía pertanyen a tot tipus de gèneres, els aporten orde, cadència, harmonia, mesura i amplitud als seus moviments, elements que els resulta molt difícil obtindre sense l'ajuda externa.
L'elecció de les simfonies no ha sigut aleatòria sinó que ha exigit "moltíssimes proves" en els 18 anys que han passat des que es va començar a investigar la seua influència en les patologies. "La música facilita el moviment i ha de tindre inducció psicomotora, ritme marcat, melodia bonica, qualitat de la composició, de la interpretació... tot és important".
Tracte personalitzat. Segons va explicar Tubía, este mètode ha de ser personalitzat per a cada pacient perquè no es perseguix el mateix objectiu en uns casos i en altres. Mentres que en el Parkinson s'intenta millorar el control dels moviments, en els que patixen dany cerebral sobrevingut s'aspira a recuperar les seqüeles que els han quedat. "Busquem activar neurones noves que afavorisquen la rehabilitació", va assenyalar. No va ser fins a finals dels anys 80 quan es va reconéixer que el cervell podia reorganitzar les seues funcions, una actuació que no és espontània i que exigix activitat. "Intentem aconseguir, que a través de neurones sanes es recupere la funció del cervell encara que haja passat més d'un any des que es va produir l'accident", va apuntar. Les diferències entre uns i un altre casos van més hi haja dels propis objectius d'este mètode músico-terapeútic, ja que estan condicionats per la medicació que se'ls administra als afectats. En concret, els malalts de pàrkinson reben tractament farmacològic, al contrari que succeïx amb els que patixen dany cerebral.
El treball dut a terme durant estos anys per Tubía ha sigut amb pacients crònics que tenien seqüeles establides des de fa set anys. La duració de la teràpia, igual que el seu èxit, varia depenent de la gravetat dels casos. "Pot portar des de sis mesos en els més lleus fins als tres anys", va comentar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada