Si vols seguir les novetats de aquet blog, escriu la direccio del teu correu

dijous, 21 d’abril de 2011

Un altre 11 d'abril que hem passat. Un altre any celebrant el Dia Mundial de la Malaltia de Parkinson. 

I sent sincer, diré: “al final, la cosa va sortir bé”.




Ja,ja,ja. 

Ací es veu la influència escrivint del meu soci en el blog “PARKINSON o simplement PARKINSON”, Vicent, perquè comence pel final.

Explicaré les meues intencions, espere saber fer-ho.

 

Com hem explicat (Vicent i Tomás) en els blogs, l'11 d'abril se celebra, el Dia Mundial del PARKINSON, per eixe motiu, l'Associació Parkinson València, durant una setmana, realitza, una sèrie d'actes, molt variats, i tots criden a participar.

I ara, entre jo, en primera persona. Usant allò que s'ha relatat per altres companys,  familiars i amics, contaré estos actes, ja viscuts.
 
DILLUNS 11


La setmana va començar el dilluns, amb una roda de premsa, en l'Excm. Ajuntament de València, per a presentar els actes, que comentaré.


-------------------------------------------------------------------------

Dimarts 12

El rastell. Amb col·laboració de firmes comercials, entitats bancàries, clubs esportius, amics, coneguts i més personatges, que han regalat muntons d'objecte, per al muntatge del rastell i venda dels dits objectes. Sorprenent la col·laboració,  per als temps de crisi que corren.



Comença el rastell a les 17.00 hores, com manen els cànons de les inauguracions,  Amb cinta per a tallar i padrí que ho faça. En este cas, l´actor Paco Tosca, conegut hui, com Ferri a l'Alqueria Blanca, talla el cordó i queda inaugurat el rastell.

Els preus increïbles i increïble el munt de public a realitzar compres.

Gangues? Moltes, vos contaré la meua. Un rellotge preciós, l'etiqueta marcava  2.630 ptes. em costa 3 euros, molt bon preu, però....
jajaja, sumem,  5 euros mes la pila i com que tènia la corretja de sivella i em costa. Li vaig posar una de seguretat, blava, 11 euros, total el rellotge 19 euros, mes de tres mil, jajaja, tot una ganga, el millor del cas, …. que no ho necessitava. El que si es necessitava i es necessiten, són eixos 3 euros del rellotge.  Sent tan poc,  una minima ajuda, l´Associació, al final me'ls torna amb escreix. La devolució es plasma en l'ajuda que ella em presta.


I a l'hora a berenar.  Muntons de sanwichs, paté, sobrassada i pernil amb formatge, i menjar-ne els que la teua fam dicte. I després bescuits i altres dolços.  Com sempre, menjar de sobra, menjar per a casa, massa de tot.
 
-----------------------------------------------------------------------------------
Dimecres 13

Taules informatives i petitòries.

Hospital Clínic Universitari, porta del materno-infantial, avinguda Balsco Ibañez. 
 
Destinats a la taula, Conchin psicòloga, Vicent el meu soci i jo. Només em referiré a esta taula, i diré que el lloc molt bo i cèntric, però fatal.  Comencem perquè no tenien ni taula per a posar-nos, al final una taula de telèfon i al carrer. Conchin en un racó amb la seua vidriola, jo en l'altre amb la meua, i Vicent en la taula amb l'altra, i: 
           - Vol col·laborar amb el Parkinson
           - Dia Mundial del Parkinson
           - Parkinson, a qualsevol li pot tocar
          - I cent frases més.
La gent? vaig ha ser bo i diré que només el 90 % passava de nosaltres.   


El mas intel·ligent Vicent, cita uns quants amics i familiars a la taula, van vindre tots i la seua vidriola ens tragué del mes absolut ridícul. Ara,  això si, estàvem en el centre.
Direm, que per la resta va ser un èxit, de quatre taules d'altres anys, varem passar a onze i amb això, va pujar la recaptació.
En veritat va valdre la pena esta prova, vaig ser molt educat, ho vaig passar bé, vaig riure, els companys de taula magnífics, prova superada.

-------------------------------------------------------------------------------
Dijous 14

Compta-ho............... amb art

Va ser un acte senzill i amb molt poca afluència de personal, tant de malalts, com de familiars i amics, i de veritat és una llàstima. Si no som nosaltres mateixos els que fem força en tots els actes que es realitzen, per a aconseguir que tots els mitjans en parlen, poc aconseguirem.

*Hi havia un senyor passejant pel camp i a la llunyania veu dos bous corrents cap a ell, es deixa caure de genolls I es posa a resar, Pare nostre................, del cel se sent una veu que diu:
-  que fas fill meu de genolls?.
-  per  a prega-li a Vosté Pare.
-  però, és que no veus vindre dos bous corrents cap a tu?.
-  Per això li rese Pare.
- Fill meu, no veus eixe arbre amb branques fàcils de pujar, usa-ho, ho vaig fer per a tu,  Però si tu no t'ajudes, poc podré fer jo per tu.*

Això hem de fer nosaltres, ajuda't i t'ajudara. 
     
L'Associació Parkinson València, després d'este  acte, invitava  als presents a esmorzar, i vista l'afluència de personal al berenar del Rastell, varen preparar sanwichs, comptant amb la mateixa afluència, però no van acudir ni el 10% del personal. Una llastima de menjar.

----------------------------------------------------------
Divendres 15

JORNADA DEL DIA  MUNDIAL DE PARKINSON VALÈNCIA
"SALUT SEXUAL I MALALTIA DE PARKINSON"

Aforament complet.

Hi avia màxima expectació pel tema a tractar, van convéncer les tres ponències exposades, encara que amb certes repeticions entre elles.

La primera ponència va ser presentada per el doctor  José Manuel Ferrer, Neuròleg de l'Hospital Doctor Peset de València.
- Els símptomes no motors de la malaltia de Parkinson - L'esfera sexual.
La segona pel doctor Josep Ribes, de l'Hospital La Fe de València.
- Influència dels símptomes psiquiàtrics en la malaltia de PARKINSON en la funció sexual.

Pausa i café.
Encara que interessants i entretingudes ambdós conferències i després de diverses hores assentats i atents, s'agraïxen estos minuts de pausa i damunt, amb eixes taules, tan ben presentades, per a esmorzar un poc.
El doctor Froilan Sánchez del Centre de Salut de Xàtiva, presentá la tercera ponència.
- Els símptomes del Parkinson, com influïxen com a concepte de parella.

Per a Acabar precs i preguntes. Pel tema tractat, "possibles impotències o falta de gana sexual en els malalts de Parkinson", la veritat, resultava un poc violent, davant de tal auditori realitzar qualsevol pregunta. No obstant això, algunes es van fer, i vam creure entendre, que tant per defecte com per excés, la malaltia i la medicació alteren eixa funció tan important, a nivell individual i de la convivència en parella.

Dissabte 16

A les 11.00 estàvem convocats en els jardins del Palau de la Música, en l'antic llit del riu Túria de València,

XV MINI MARATÓ, ASSOCIACIÓ PARKINSON VALÈNCIA
Enguany vaig tornar a córrer, no se si érem mils,  o cents, o desenes, dóna igual,  l'important era participar i que se'ns vera i sentira. Es va aconseguir, tele i periòdics estaven allí.
Abans de començar, l'equip: la camiseta MINI MARATÓ PARKINSON i la gorra BANCAIXA.
Quede quart, 3r l'any passat, però tinc excuses, ha entrat gent mes jove a l'Associació i jo un any més vell, val això d'excusa?. La veritat és que si em costá, les cames em tremolaven i més de dos vegades, vaig creure que em menjava el sòl, però eixe orgull propi, va fer el correcte, posar un bon parell, de raons  I emportar-me a meta. 
Divertit veure a tots fent fotos i sobretot a José Ramón amb el seu “camerota” i a Vicent, amb foto i vídeo, i que sense participar en el mini marató, va córrer més que cap amb la cambra, fent vídeo.
A l'entrada a la meta, tènies una barra per a beure i refrescar-se, encara que en pla de critica meua i només meua, diré que beure el que vullgues, menys aigua.
Enguany l'entrega de premis va ser diferent, només van anomenar al primer, després medalla a tots els xiquets que van participar, a tots els de Parkinson i com a final a familiars i visitants. I tots besos i foto amb Inma Sancho de l´Alqueria Blanca.
 
Ara al bus, per a anar al restaurant, però......................
però quatre que teníem plaça reservada en el bus, ens en vam anar amb cotxe amb un amic. Confiant que un altre  amic,  ho avisara a la pujada del bus, quan van passar llista, ens van esperar i a l'estona, este amic es va acordar que ens n'havíem anat amb cotxe.


  QUINA ESCRIDASSA
MENUDA  ENS VAN PEGAR,
EDUCADA,
PERÒ QUINA ESCRIDASSA

Restaurant Peñasol
Menjar: Entremesos, paella i gelat 
Beguda: aigua, vi i gasosa - 2 euros cervesa sense alcohol

Entre plats i plats, Vicent i jo, per a  PARKINSON o simplement PARKINSON , li demanem una entrevista a la presidenta, que gustosament accedix, José Ramón fent fotos a la presidenta, als entrevistadors, i a troche i motxe. 

Els reporters.









El reportatge


                   I TOTS, O QUASI TOTS, A BALLAR

Dissabte 16 d'abril,  són les 18.00 hores, tots al bus, va acabar el Dia Mundial.

I en veritat, al final, la cosa va sortir bé.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Jornada "Cirugia en la Enfermedad del Parkinson"