El cel aclarit presagiava un bon dia de sol i segur, que de calor.
Enjorn, el despertador fa temps que no sona, prepare les meues coses per a passar el dia a València.
És la reunió dels Apropa´t, fixada per a les 10,30 h., enfront de l'Ajuntament, la reunió mensual, que amb esta, serà la quarta edició.
Com isc amb temps, arribe a València una hora i mitja abans de la fixada. València esta aclarida de trafic de vehicles i de persones. Fresquets els carrers, i frescos els productes que es descarreguen en els comerços del centre.
Passeig fins al Mercat Central, admire la bellesa de La Llotja de la Seda de València o Llotja dels Mercaders, és una obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat. La gent es mou ràpida, uns van al mercat, altres es nota que tornen d'un altre mercat, el nocturn.
Les terrasses comencen a tindre algun matiner, i alguna parella centreeuropea, jóvens sobretot, italians, francesos, algun oriental, etc. Dóna gust a estes hores assentar-se en les terrasses, prendre un xocolate o café, enfront del monument de la Catedral i el Miquelet. Tan netes eixes parets seculars que són admirades per un grup de turistes, i que perplexos observen dos hòmens demanant en la porta del temple. Un d'ells no pareix pobre, mes bé pareix que esta allí per la cara.
Dedique un temps a la Porta dels apòstols, mes coneguda perquè al peu es reunix tots els dijous a les 12 del matí, el Tribunal de les Aigües, relíquia secular de l'administració de justícia corresponent al dret d'aigües en l'horta de València. Probablement ja es reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.
La pedra amb el seu mal, va perdent de finitud en les figures, va fotografiar detalls.
A l'hora acordada apareixen Pepe i Tomàs. Pepe amb nova esbossa, el seu règim ja provoca evident efecte. Tomàs, estiuenc, amb el seu mitj somriure, sorneguer, comenta diversos temes pendents.
Després d'una crida a Víctor, quedem en Els Tonells.
Els entrepans de calamars i les cerveses, en un carrer-terrassa de vianants, i una brisa fresca, produïxen una sensació de vitalitat i piles noves fins a l'hora de menjar.
La barca la porta un hereu del “Tio pastilla”. Destre en el maneig de la vara, ens mostra les particularitats del llac. Tenim sort, hi ha una regata amb vela llatina. De veres, és bonic veure les posicions que aconseguixen les embarcacions.
El menjar en al restaurant Bon Aire, correcta, amb un arròs a banda i després d'unes entrades de clòtxines, calamars, etc.
I si, bon aire sí avia, tot esta preparat. Diligents col·loquen unes mampares que protegixen de l'aire que corre per eixe carrer.
Tertúlia amena i posada en comú d'opinions i estratègies en diversos assumptes comuns als quatre.
I si, bon aire sí avia, tot esta preparat. Diligents col·loquen unes mampares que protegixen de l'aire que corre per eixe carrer.Tertúlia amena i posada en comú d'opinions i estratègies en diversos assumptes comuns als quatre.
Si, quatre, ja que José Ramón no havia assegurat la seua assistència.
És l'hora, cada un té coses pendents en este final del dissabte. L´acomiadament es realitza amb la previsió de la reunió que serà al setembre, esta vegada programa l'Associació Parkinson València.
Diversos off´s em donen la llanda durant el dia. De volta en el Rodalies, una sesta incomoda. A la nit una son desconeguda, de no se quants anys.
Repassant les fotos i editant el vídeo, revisc el dia, i mentalment valore i considere, un dia satisfactori. Un dia en què he conegut més els meus amics.
Vicent Ibañez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada