La Teoria de la Ment en les etapes inicials de la malaltia de Parkinson

La Teoria de la Ment (ToM) es referix a aquella habilitat que utilitzem per a comprendre els pensaments, intencions o emocions d'altres persones. Gràcies a ella som capaços d'interpretar els comportaments dels altres, la qual cosa ens permet  interaccionar socialment de manera correcta. El córtex pre frontal, tal com mostren estudis de lesions i d'imatge cerebral funcional, jugaria un rol molt important en esta habilitat.

Tenint en compte  que la malaltia de Parkinson idiopàtica afecta el lòbul frontal, seria d'esperar que pacients amb EP mostraren dèficits en la ToM. No obstant no són molts els estudis respecte d'això, i encara es desconeix si la ToM podria funcionar independentment de les funcions executives.

En este estudi van participar trenta-nou malalts de Parkinson sense demència i 40 subjectes controls sense la malaltia. Ambdós grups tenien la mateixa edat, nivell educatiu, i quocient intel·lectual verbal.

Els resultats mostren que el rendiment dels pacients amb Pàrkinson en la prova ToM, va ser significativament inferior que en el cas dels subjectes control.

Segons l'anàlisi, en els pacients amb Pàrkinson podria existir una correlació significativa entre estos resultats i els obtinguts en les proves d'avaluació de funcions executives, quelcom que no ocorreria així en el cas dels subjectes control.

El funcionament ‘imperfecte' de la Teoria de la Ment, ja en etapes primerenques de la malaltia, provocaria que este tipus de pacient necessitara un nombre més gran d'habilitats cognitives per a interaccionar socialment d'una manera correcta.

Amb estos resultats, s'espera afavorir el desenrotllament de programes mèdics i educacionals dirigits als afectats.

Publicat en: Parkinsonism & Related Disorders. Volume 18, Issue 1, Pages 21-24, January 2012.