Anàlisi cinemàtica de la marxa en pacients amb malaltia de Parkinson baix diferents condicions d'observació.

Investigadora: Constança Sant Martín. Kinesióloga (Fisioterapeuta) de la Universitat de Talca, Xile i estudiant de Màster en Processos de l'Envelliment de la Facultat de Fisioteràpia de la Universitat de València.


La Malaltia de Parkinson és un procés degeneratiu progressiu del sistema nerviós. El dany fonamental de la malaltia recau en un lloc del cervell anomenat Nuclis de la Base, on les neurones encarregades del seu funcionament comencen a morir. Dins de la malaltia de Parkinson existeixen característiques clàssiques que es donen en tots els pacients, aquestes són: lentitud de moviment, tremolor en el repòs, rigidesa, alteració de l'equilibri i de la postura. Tots aquests canvis influeixen en una de les tasques bàsiques de la vida diària de les persones com l'és desplaçar-se d'un lloc a un altre. El poder caminar per si mateix és una condició primordial en l'autonomia d'una persona, quan aquesta es veu alterada, comencem a dependre d'uns altres per a realitzar tasques tan bàsiques com parar-se d'un llit o traslladar-se dins de la mateixa llar. Quan la marxa (caminar) està alterada, es corre un gran risc de patir una caiguda, factor que pot alterar encara més la independència de cada persona ja que aqueix fet traumàtic suposa conseqüències que en l'edat avançada poden ser de gravetat.

En la majoria d'estudis que s'han realitzat fins ara, es col·loca al pacient dins d'un ambient controlat per a observar aquestes alteracions. Però en el dia a dia, una persona està sotmesa a múltiples estímuls de diferent tipus i complexitat. Un exemple d'açò és que quan anem caminant pel carrer, la major part del temps no estem pendent de com caminem, sinó d'on hem d'anar, de quina hora és, de la conversa amb un tercer, del que fem amb les nostres mans, etc. Els éssers humans ens desemboliquem en ambients complexos on la nostra atenció està posada en qualsevol activitat cognitiva i, de normal, no en una activitat motora. L'atenció que es presta al gest motor com a tal, és quan aquest requereix d'una planificació complexa o d'un nou patró d'execució. És per aquest motiu que en aquest estudi es vol observar com s'alteren certes variables de la marxa quan nostra atenció està posada en ella i quan no ho està. Aquests aspectes són necessaris d'avaluar perquè els tractaments de marxa han d'estar adaptats als requeriments quotidians del pacient. L'única fi d'aquesta recerca és generar un nou coneixement científic per a la comuniqueu de pacients i tratantes, contribuint a objectivar encara més els tractament i a millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia de Parkinson.