"El tractament per al Parkinson ha deixat de ser destructiu"El neurocirurgià francès va descobrir un sistema basat en impulsos elèctrics que elimina els tremolors associats a aquesta malaltia.
Beatriz Guillén
Lisboa 10 JUN 2016
Ho va descobrir gairebé per atzar. Era 1987 quan el neurocirurgià francès Alim-Louis Benabid (Grenoble, 1942) era a l'hospital universitari de Grenoble realitzant una operació en el cervell d'un pacient amb Parkinson. L'home no deixava de tremolar. "Estava tractant de solucionar una petita coagulació en el tàlem i no volia provocar-li una lesió a la zona, així que vaig decidir aplicar-li un petit estímul elèctric a molt baixa freqüència", explica. El resultat d'aquest corrent anava a ser decisiu. Si el pacient experimentava una contracció calia parar: "És una zona tan delicada que pots fer una paràlisi greu o deixar al pacient amb rampa". Però no hi va haver contracció, ni paràlisi, ni rampes: "Només, de sobte, el pacient va deixar de tremolar". "Wow".
A
partir d'aquest moment, va fer el mateix procés amb altres quatre
pacients: primer, aplicava una freqüència de 50 hertz i després ho
augmentava a 100 o 130, que era quan el tremolor desapareixia per
complet. Així i tot, Benabid no estava convençut. "Vaig decidir proposar-li a un pacient amb Parkinson que ja havia vist
abans si volia operar-se de nou, però amb aquesta tècnica. Li vaig
advertir que podia no funcionar. Però va acceptar. Va acceptar i va
funcionar".Han passat gairebé 30 anys d'aquestes primeres proves i aquest mètode, conegut ara com Estimulació Cerebral Profunda (DBS, en les seves sigles en anglès), s'ha convertit en l'estàndard a nivell mundial per tractar casos avançats de Parkinson. Més de 150.000 pacients a tot el món s'han beneficiat de la descoberta de Benabid, que ha rebut aquest dijous a Lisboa el premi a Inventor Europeu de l'any en la categoria d'Investigació. En pujar a l'escenari a recollir el guardó, atorgat per l'Oficina Europea de Patents, Benabid va iniciar un discurs breu, humil, segur: "Només puc dir que ha estat un privilegi poder investigar, un privilegi ser útil a la societat, un privilegi estar nominat a aquests premis i que, haver estat elegit guanyador entre els increïbles companys que també es disputaven el premi, és això, un altre privilegi ".
Benabid ha completat gairebé mig segle de carrera mèdica, com a professor i com neurocirurgià. "I el meu gran èxit ha estat que hem aconseguit que el tractament per al Parkinson deixi de ser irreversible i destructiu", sosté, també amb la mirada. El sistema de Benabid té una col·locació similar a la d'un marcapassos: l'estímul és administrat per mitjà d'una sonda elèctrica que roman implantada de forma permanent dins el cervell. De manera, que amb una petita lesió s'implanta i amb una altra es pot treure. "És reversible, si no funciona es pot aturar, treure, disminuir la intensitat de l'ona o canviar la freqüència. Això ho fa molt més segur que els tractaments anteriors". En 1940, es practicaven cirurgies extremes per intentar aturar el tremolor del Parkinson, en què es treien segments sencers del cervell.
El descobriment d'aquest neurocirurgià ha permès seguir avançant en la investigació del Parkinson, però també de moltes altres malalties com la distonia, els trastorns alimentaris com l'anorèxia o l'obesitat i els trastorns psicològics com la depressió, el mal de Tourette o el trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Tot a través d'aquesta estimulació cerebral amb freqüències. "Honestament, no m'imaginava la repercussió que ha tingut. L'única cosa que em guiava és que sabia que les coses es podien fer millor de com les estàvem fent".
EL PAIS - 2016.10.06
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada