Parkinson, trencant mites.

En forma resumida, en aquet articul es consideren 10 aspectes bàsics que vénen generalment mal interpretats o poc informats i acaben per convertir-se en mites o falses creences pel que fa a la malaltia de Parkinson.
Encara que en forma breu i esquemàtica, sense la pretensió d'abastar tota la temàtica tan complexa de la malaltia de Parkinson, segurament ajudarà a aclarir mes d'un dubte a moltes persones.

1 És una malaltia hereditària.

Fals. El 10% dels pacients amb malaltia de Parkinson obeeix a un component genètic específic. La majoria dels casos són esporàdics, es produeixen per una predisposició genètica i un factor ambiental que desencadena la malaltia en individus predisposats. Per tant, tenir un familiar amb la malaltia no significa que un altre familiar indefectiblement la tinga.

2 És el mateix parkinsonismo que Parkinson.

Fals. Parkinsonismo és la presència de rigidesa muscular, tremolor i lentitud per a realitzar els moviments. Hi ha moltes causes de parkinsonismo, una d'elles és la malaltia de Parkinson, altres causes són les produïdes per medicaments i lesions vasculars.

3 És una malaltia dels ancians.

Fals. L'edat més freqüent d'aparició és entre els 60 i 65 anys d'edat, però en el 10 % dels afectats la malaltia apareix abans dels 50 anys d'edat.

4 El Parkinson es pot prevenir.

Fals. És una malaltia que no pot prevenir-se. S'han detectat factors del medi ambient que estan associats a la malaltia, com els pesticides, solvents, herbicides, però que podrien produir la malaltia en individus que tinguen una predisposició genètica a aquesta. No totes les persones exposades a aquests factors desenvolupen la malaltia.

5 “Vaig a acabar en cadira de rodes”.

Fals. Si es comença el tractament en forma i temps adequat, si bé és una malaltia lentament progressiva, les persones poden desenvolupar les seues activitats. No tots els pacients han de traslladar-se en cadira de rodes, de fet la majoria no, açò depèn del tractament i les rehabilitacions que hagen pogut realitzar.

6 “No té tremolor, no és Parkinson”.

Fals. No tots els pacients amb Parkinson tenen tremolor. Els criteris clínics que determinen el diagnòstic són: lentitud per a realitzar el moviment i rigidesa muscular asimètrica i progressiva.

7 “No tinc activitats, no camí molt; si tinc dificultat per a moure'm, no vaig a poder caminar”.

Fals. L'activitat física és fonamental, els exercicis amb un kinesiólogo per a millorar l'equilibri i la postura són essencials per a disminuir la inestabilitat en la marxa. La kinesiología és part del tractament, ha de crear-se un programa amb una rutina que s'incorpore a les activitats del pacient. És molt important que el pacient realitze tractaments no farmacològics en forma integral: rehabilitació kinesiológica, de les funcions cognitives, teràpia ocupacional, danzaterapia, musicoterapia, fonoaudiología.

8 La cirurgia del Parkinson reemplaça la medicació.

Fals. La cirurgia s'indica per a casos específics on diversos esquemes de tractament no han produït benefici. Consisteix en la implantació d'un neuroestimulador que envia impulsos elèctrics per a controlar els símptomes. La cirurgia no reemplaça als medicaments, els pacients continuen rebent medicació, però poden alleujar-se símptomes que no responen a les drogues indicades.

9 És el mateix el Parkinson que l'Alzheimer.

Fals. Les dues són malalties neurodegenerativas, però l'origen, els símptomes i l'evolució difereixen. Poden detectar-se trastorns en les funcions executives i alteracions en l'atenció.

10 “Estic deprimit, apàtic, constipat, no dorm bé, no tinc bon olfacte, però açò no és pel Parkinson, perquè ho tenia abans dels meus problemes motors”.

Fals. Els símptomes descripts constitueixen l'esfera dels trastorns no motors de la malaltia, que estan presents molts anys abans d'identificar als símptomes motors que defineixen el diagnòstic del quadre; és per açò que també se'ls denomina símptomes no motors. Són part de la malaltia i afecten la qualitat de vida en gran mesura, moltes vegades més que els símptomes motors. Recentment, s'està redefinint el concepte de la malaltia perquè no produeix solament alteracions motores, sinó que afecta a altres òrgans de l'organisme.

(L'autora, la Dra. Anabel Chade, és neuròloga especialista en moviments anormals i cap de la Clínica de Parkinson de l'Institut de Neurologia Cognitiva, a Argentina).