ROSARIO LUQUIN . “El Pàrkinson no és una malaltia exclusiva de persones en edat avançada”

Assegura que esta malaltia és la patologia neurodegenerativa que compta amb tractament mèdic més brillant" .- EL PAIS. 25 d´abril 2011.

Coincidint amb el Dia Internacional del Pàrkinson, l'11 d'abril, la Societat Espanyola de Neurologia (SENET) ha ressaltat que la incidència d'esta patologia en gent més jove ha augmentat en els últims anys i que, concretament, un de cada deu casos de Pàrkinson és d'inici primerenc. A pesar que no és una patologia desconeguda, Rosario Luquin, coordinadora del Grup d'Estudi de Trastorns de Moviment de la SENET, recalca que “s'ha generalitzat la imatge d'una persona major amb tremolor. No obstant això, este símptoma no és l'únic indicador que una persona té una malaltia de Parkinson ni tampoc esta entitat és exclusiva de persones d'edat avançada".

La neuròloga afirma que “els malalts de Pàrkinson patixen a més de tremolor altres símptomes com la malaptesa, la lentitud o la pèrdua d'equilibri així com bloquejos, no sols físics si no a l'hora d'expressar-se. Tots estos símptomes incapaciten el pacient per a realitzar tasques quotidianes i en certa manera influïxen perquè evite dur a terme una vida social adequada”.

A més, més de la mitat dels pacients de Pàrkinson patixen apatia, ansietat o depressió, símptomes que poden aparéixer abans que ho facen els símptomes motors característics de la malaltia o durant el curs evolutiu de la mateixa. És important saber reconéixer-los perquè milloren amb un tractament específic. D'altra banda, el desconeixement d'estos símptomes per part de la societat provoca que de vegades els pacients patisquen un rebuig social. Per això, en la vida d'esta malalta l'atenció del familiar es fa imprescindible ja que la malaptesa creixent per a fer tasques habituals, la lentitud o símptomes no motors com el dolor fa que estos necessiten l'ajuda permanent d'altres persones que en general són els familiars.

Encara que la incidència d'esta malaltia no es coneix amb precisió al nostre país, el número d'afectats pareix haver augmentat en els últims anys, degut sobretot a què el diagnòstic d'esta malaltia es realitza molt abans. En el 85 per cent dels casos la malaltia de Parkinson es deu a causes desconegudes i, aproximadament, un deu per cent es considera genètica. La resta, s'ha suggerit que podrien tindre un origen ambiental o tòxic.

Quant a les edats a què apareix la malaltia de Parkinson, esta afecta principalment persones en edats avançades encara que no és rar trobar pacients de 40 anys que comencen a manifestar símptomes de la malaltia. Estos malalts jóvens tenen necessitats diferents dels afectats de més edat ja que una persona jove té requeriments majors atés que molts treballen i sobre ells descansen càrregues econòmiques i familiars.

Tractament de la malaltia de Parkinson.

El tractament de la malaltia de Parkinson avança amb rapidesa. Símptomes com la malaptesa i la tremolor solen respondre bé a la medicació. Amb el pas del temps, la pèrdua d'equilibri, les caigudes i els bloquejos de la marxa responen només de forma parcial a la medicació.

“Esta malaltia és la malaltia neurodegenerativa que compta amb tractament mèdic més brillant”, afirma Luquin. En els últims anys s'han incorporat nous fàrmacs orals, en pegat o per via subcutània. A més, hi ha tècniques per a administrar la levodopa directament en el duodé i finalment, la cirurgia funcional que és especialment eficaç en pacients menors de 60 anys. No obstant això, és necessari fer una selecció cuidadosa ja que la cirurgia no beneficia tots els pacients. En este sentit, les unitats de tractament de la malaltia de Parkinson que hi ha a Espanya estudien de forma rigorosa als pacients per a oferir en cada cas la millor alternativa. Finalment és important assenyalar, pel nou, un treball publicat fa poques setmanes en què es demostra que és possible canviar la funcionalitat d'un grup neurones per mitjà de l'administració de vectors virals modificats en el laboratori (teràpia gènica).

“El gran repte d'esta malaltia és poder tractar amb eficàcia especialment aquells símptomes que apareixen després de molts anys d'evolució, i que de moment tenen una resposta només parcial als fàrmacs disponibles com la pèrdua d'equilibri, els bloquejos de la marxa o el deteriorament cognitiu,” assenyala Luquin.