TERCERA QUEDADA DELS MEMBRES D'APROPA'T.

Crònica.

Seguint el propòsit que ens vam fer de mantindre una reunió lúdica mensual, els integrants del col·lectiu-programa Apropa´t, de l'Asocianció Parkinson València, el dissabte dia 21 celebrem la nostra tercer trobada.

El lloc de concentració establit, la porta de l'Ajuntament de València, l'hora, a les10,30.

I allí, a l'hora en punt, estan esperant Victor i Pepe. Vicent i Tomas arriben tar. En Vicent és cosa rara,  en Tomás és com de costum. Hi ha una descusa, i tampoc hi ha per a tant, trenta minuts de res. Falta ara al Jose Ramon que farà cap a la Plaça Espanya.



Coincidim amb la concentració-acampada que porten a cap jóvens i no tan jóvens, i que es repetixen en unes quantes ciutats d'Espanya. La concentració és festiva i sense mala pinta. Quasi donen ganes de quedar-se amb esta joventut, que reivindica, i fa peticions raonables, o les exigix.

Diria´s, que com en un maig francès, a Espanya s'esta demanant un canvi en l'actitud dels polítics. Pel que llegim, es demana que baixen dels seus pedestals, que afluixen els seus privilegis i que siguen del carrer i no dels palaus.

Hui, no tenim itinerari establit. El primer, i que no falte, buscar lloc per a esmorzar. Victor, per proximitat al lloc proposa Les Candeles, safata de fregitel·la de marisc i entrepans de calamars.

-      Senta, porte mig de truita francesa.-demana José Ramon.

-  Mig no fem.

-  Val porte-ho sencer. Ens ho repartim.- diu Vicent.

Ací no sobra res.

Recorregut pel barri del Carme.  Visitem en el carrer Cavallers, 20 i 22, l´Iber “El museu dels Soldadets de plom”.  És la col·lecció privada més gran d'Espanya, la componen més d'un milió de peces, de les que s'exposen en les 15 sales, unes 80.000  peces.

El museu s'ubica al palau dels marquesos de Malferit, una casa senyorial de finals del segle XIV o principis del XV, en el nucli antic de València. A més és la seu de la Fundació Llibertas 7, i la Fundació de l'Institut Valencià d'Estudis Clàssics i Orientals.

 

Després de molts de soldadets i molt patejar, la gana esta reclamant una almoina. Al cotxe i al restaurant. La proposta és de Jose Ramon, l'Hostal Imperial, ubicat en la plaça Holanda. D'aspecte senzill, és un bar i una xicoteta sala de menjador, a penes 9 taules.

 

Menjarem d'entrades:

- Calamarsons en salsa
- Faves coentes
- Zarajos
- Clotxines
- Polp a la gallega.

Plat fort

- Pata de corder amb creïlles

Postres casolans i fruita.

Excel·lent, qualitat-servici-preu.

Acabat el menjar, ens acostem a ma casa (Tomás), Pepe ha de mesurar el buit on pense posar, una de les cortines artesanals, de taps de suro, que Pepe fa tan bé.

 

Estic feliç de tindre els meus companys a casa i per a això, òbric una botella de cava valencià, Domini de Vega, reserva especial, campió de tastos de caves.

Sempre, la conversació i el dialogue, a dos, a tres, en grup, enriqueix a cada u de nosaltres, les nostres experiències, els nostres dubtes, els nostres xicotets problemes ... al final, cada un se'n va amb altres punts de vista, que combinats amb el seu propi, reflexionant, li fan, ens fan, més segurs en la nostra resistència, mes forts per a seguir, i com no, per a preguntar:

-  Cavallers, la pròxima, quan?

I al final, tots deixen la seua firma i el seu comentari en el meu llibre de visites: La meua primera vegada.

Són les 18'00 hores, cada u té el seu compromís, esta quedada toca al seu fi.

Acomiadaments afectuosos, acomiadament de fins prompte, acomiadament de cuida't.